Resumen Historia 5
Páginas: 3 (603 palabras)
Publicado: 4 de noviembre de 2012
La població creix i es mou
Tots els canvis en les estructures demogràfiques, econòmiques i socials iniciats al segle XIX, van completar-se i consolidar-se durant el segle XX.
Comença la tendènciaa la demografia moderna. Com a dades fonamentals citarem el següent:
1900-1930 Catalunya 1 966 000 a 275 800 augm. 40%
Espanya 18 600 000 a 23 560 000 augm. 26.6%
Taxa de natalitat: 25‰ a 23‰Taxa de mortalitat: 25‰ a 14‰
La reducció de la taxa de mortalitat no significa que desapareguin els moments catastròfics, tals com tifus (1914), grup (1918). Verola i xarampió tindran una regressióimportant. L'esperança de vida augmenta. Dones de 37 a 53 anys i homes de 32 a 48.
L'increment no és únicament resultat del creixement vegetatiu sinó també del moviment migratori. Es mouen dins d'Espanya 3 000 000 i punts receptors seran: Madrid, Bilbao, València, Sevilla, Màlaga, Barcelona.
A Catalunya l'atracció econòmica serà motivada per la construcció del Metro, L'Exposició Universal de1929, les centrals hidroelèctriques...
El saldo migratori al Principat era petit, ja que molts catalans emigraven a Amèrica fins el 1915 en un alt nombre. La procedència dels immigrants era deValència, Aragó, Múrcia i Almeria.
El món rural
Les ciutats creixien en aquests anys però Espanya és encara un país rural, el 1930, un 40% viu al camp i a Catalunya el 27% amb canvis localitzats aalgunes comarques.
L'agricultura
Els primers anys del segle XX reben l'herència negativa del segle anterior. Podem citar dos problemes:
* La política proteccionista vers el blat castellà percombatre el seu endarreriment tecnològic.
* La fil·loxera i la seva expansió a partir de 1879.
* Existència d'unes estructures de la propietat poc favorables al progrés general. Latifundisme(desamortització, desvinculació) sense mentalitat productiva i minifundisme o propietats petites que no permeten la supervivència.
L'estructura de la propietat genera una gran varietat de situacions:...
Tots els canvis en les estructures demogràfiques, econòmiques i socials iniciats al segle XIX, van completar-se i consolidar-se durant el segle XX.
Comença la tendènciaa la demografia moderna. Com a dades fonamentals citarem el següent:
1900-1930 Catalunya 1 966 000 a 275 800 augm. 40%
Espanya 18 600 000 a 23 560 000 augm. 26.6%
Taxa de natalitat: 25‰ a 23‰Taxa de mortalitat: 25‰ a 14‰
La reducció de la taxa de mortalitat no significa que desapareguin els moments catastròfics, tals com tifus (1914), grup (1918). Verola i xarampió tindran una regressióimportant. L'esperança de vida augmenta. Dones de 37 a 53 anys i homes de 32 a 48.
L'increment no és únicament resultat del creixement vegetatiu sinó també del moviment migratori. Es mouen dins d'Espanya 3 000 000 i punts receptors seran: Madrid, Bilbao, València, Sevilla, Màlaga, Barcelona.
A Catalunya l'atracció econòmica serà motivada per la construcció del Metro, L'Exposició Universal de1929, les centrals hidroelèctriques...
El saldo migratori al Principat era petit, ja que molts catalans emigraven a Amèrica fins el 1915 en un alt nombre. La procedència dels immigrants era deValència, Aragó, Múrcia i Almeria.
El món rural
Les ciutats creixien en aquests anys però Espanya és encara un país rural, el 1930, un 40% viu al camp i a Catalunya el 27% amb canvis localitzats aalgunes comarques.
L'agricultura
Els primers anys del segle XX reben l'herència negativa del segle anterior. Podem citar dos problemes:
* La política proteccionista vers el blat castellà percombatre el seu endarreriment tecnològic.
* La fil·loxera i la seva expansió a partir de 1879.
* Existència d'unes estructures de la propietat poc favorables al progrés general. Latifundisme(desamortització, desvinculació) sense mentalitat productiva i minifundisme o propietats petites que no permeten la supervivència.
L'estructura de la propietat genera una gran varietat de situacions:...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.