Resumen Mar I Cel
Páginas: 4 (838 palabras)
Publicado: 25 de noviembre de 2012
RESUM MAR I CEL.
UNA TRAJECTÒRIA LITERARIA EN ASCENS: DE LA POESIA A LA TRAGÈDIA.
En els inicis literaris d’ Ángel Guimerà va tenir un paper molt important la figura del seu amic del VendrellJaume Ramon Vidale.
Aquest, li engrasca a utilitzar el cátala com a llengua literaria. Li transmet la imatge entusiasta de la literatura de la Renaixença a través dels Jocs Florals i del teatre.Avia’t s’integra en asscociacions catalanistes com La Jove Catalunya ipublica el romanç .
Els consells i la influència de Jaume Ramon animen Guimerà a presentar-se als Jocs Florals a partir del 1869.Després de diversos premis (Mestre en Gai Saber? Sembla centrar-se en la seva carrera com a autor teatral. Publicarà la seva obra poética en dosreculls: Poesies (1886) i Segon llibre de poesies (1920).
Noentén el teatre allunyat de la poesia i les primeres obres que escriurà seran en vers, com era habitual en la seva època.
El que va sorprendre i resultava innovador del teatre de Guimerà era lacapacitat de crear personatges que viuen immersos en una dimensió individual d’arrel pasional i en una problemática col·lectiva que els condiciona.
Pel quefa a les primeres tragèdies que va escriure,Guimerà demostra que ha sabut portar la poesia a l’escena. El vers decasíl·lab blancs’adapta perfectament a les intervencions i al llenguatge que utilitzen els personatges.
Alhora, el decasíl·labicblanc, sense rima, evita la cantarella i s’aproxima a la naturalitat de la prosa.
Fa la impresió que Gimerà utilitza el marc històric per situar, de manera creïble, els personatges apassionats de lesseves tragèdies.
En aquestes obres, comença aa concretar algunes deles temàtiques que desenvoluparà posteriorment en els drames realistes de la década dels noranta: la figura del personatge marginat queha de triar entre ser fidel a la propia col·lectivitat o seguir els impulsos del seu cor.
LA TRAGEDIA GUIMERANIANA
La tria definitiva del gènere teatral de la tragedia i l’allunyanament de la...
UNA TRAJECTÒRIA LITERARIA EN ASCENS: DE LA POESIA A LA TRAGÈDIA.
En els inicis literaris d’ Ángel Guimerà va tenir un paper molt important la figura del seu amic del VendrellJaume Ramon Vidale.
Aquest, li engrasca a utilitzar el cátala com a llengua literaria. Li transmet la imatge entusiasta de la literatura de la Renaixença a través dels Jocs Florals i del teatre.Avia’t s’integra en asscociacions catalanistes com La Jove Catalunya ipublica el romanç .
Els consells i la influència de Jaume Ramon animen Guimerà a presentar-se als Jocs Florals a partir del 1869.Després de diversos premis (Mestre en Gai Saber? Sembla centrar-se en la seva carrera com a autor teatral. Publicarà la seva obra poética en dosreculls: Poesies (1886) i Segon llibre de poesies (1920).
Noentén el teatre allunyat de la poesia i les primeres obres que escriurà seran en vers, com era habitual en la seva època.
El que va sorprendre i resultava innovador del teatre de Guimerà era lacapacitat de crear personatges que viuen immersos en una dimensió individual d’arrel pasional i en una problemática col·lectiva que els condiciona.
Pel quefa a les primeres tragèdies que va escriure,Guimerà demostra que ha sabut portar la poesia a l’escena. El vers decasíl·lab blancs’adapta perfectament a les intervencions i al llenguatge que utilitzen els personatges.
Alhora, el decasíl·labicblanc, sense rima, evita la cantarella i s’aproxima a la naturalitat de la prosa.
Fa la impresió que Gimerà utilitza el marc històric per situar, de manera creïble, els personatges apassionats de lesseves tragèdies.
En aquestes obres, comença aa concretar algunes deles temàtiques que desenvoluparà posteriorment en els drames realistes de la década dels noranta: la figura del personatge marginat queha de triar entre ser fidel a la propia col·lectivitat o seguir els impulsos del seu cor.
LA TRAGEDIA GUIMERANIANA
La tria definitiva del gènere teatral de la tragedia i l’allunyanament de la...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.