Resumen por capítulos de solitud, victor català

Solitud
Capítol 1
Una vegada varen passar Ridorta van poder aconseguir un carro i Matías va preguntar al carreter si podien pujar; aquest va dir que si i aleshores Matías va seure al costat del carreter i la Mila darrere dels dos homes.
La Mila estava un poc enfadada perquè el seu Home li havia dit que hi havia molt menys temps de trajecte que el que ells havien fet i això no era veritat; acontinuació es llevà el mocador per a ventar-se. Al acabar va començar a serenar-se i a observar el paisatge que hi havia al seu costat.
La Mila estava molt satisfeta perquè a ella li agradava molt tot eixe paisatge; inclòs va sentir que tenia ganes de baixar del carro per poder gaudir millor de tot aquell paisatge i si tingueren tot això ja mai li doldria haver tingut que deixar la seua terra.Tot seguit estava trista perquè els homes no li feien cas i aleshores va voler mirar el cel; la seua tristesa anava augmentant cada vegada molt més, però es va adonar que l’ombra que li feien els homes li protegia. I mentre el carro avançava molt lentament.
Més tard la Mila va rebre una petada i era el seu home que li avisava de que ja havien de baixar. Després van anar caminant i varen passar perdavant d’una fonda, però mentre caminaven, la Mila cada vegada anava cansant-se molt més. Però van continuar i va arribar un moment que varen veure a un llaurador segut baix una olivera.
La Mila va demanar aigua al pagès i després continuaren el seu camí. Anaven caminant per la canal i el final d’aquesta era el pitjor, fins que varen arribar al final.
Tot seguit, varen fer un descans i Matíasli va explicar com s’anomenava el lloc on es trobaven, per què li havien ficat eixe nom i per on estava l’ermita que buscaven.
En aquest moment Matías li ensenyà a la Milà un lloc meravellós des d’on es podia veure tots el pobles i termes. Al acabar de veure aquestes vistes meravelloses, continuaren caminant.
Però abans tornaren a seure, i Matías es va traure un cigarret i tot seguit continuarenamb el seu camí.

Capítol 2
Al primer cop que varen pegar a la porta es va sentir uns gossos i el home de la Mila li va dir que no passava res que això era normal, però cada vegada la Mila anava ficant-se molt més nerviosa.
Aleshores van obrir la porta- la Mila cada vegada sentia molta més por- i van aparèixer dos persones: un home d’una edat ja considerada i un xiquet que duia una llum per aenllumenar.
Quan ja varen entrar dins, el xiquet va tancar la porta i va començar a parlar amb Matías i l’home major, mentre que la Mila observava molt detalladament cada racó d’eixa casa amb un gran patiment; va eixir el pati, va descobrir que hi havia un pou... i el nen li pregunta a la Mila que li ha passat perquè li podia veure un poquet ferida, i ella li diu que no ha sigut res.
Acontinuació, els homes de la casa van a donar-los alguna cosa de menjar a Matías i a la Mila, però abans tots pugen l’escala i al capdavant anava el nen amb la llum.
A la Mila li va parèixer una persona molt bona, i no ho sabia però segurament seria molt fàcil d’encertar que eixa persona era un pastor pel tuf que deixava per tota la casa. Tot seguit un dels homes s’ofereix a ensenyar-li la casa a la Milai també li diu on té la cambra per a dormir. Després li ensenya una segona cambra i finalment la capella que segons el home era digna de veure.
Moments més tard, es va acostar Matías donant la notícia de que Baldiret, un home de la casa ja tenia taula parada. Així que Mila va anar corregent però el pastor li ho va impedir perquè devien d’anar a veure la capella. Una vegada que varen arribar elpastor va fer uns recitals i la Mila els observava atentament.
Posteriorment la Mila i el pastor van eixir de la capella i la Mila es va sentir com si ixquera de la presó i tot seguit varen anar a sopar a la taula.
Però quan van acabar de fer el sopar es va pujar cap a la seua cambra i una vegada allí es va deixar caure sobre el seu llit i als pocs moments va començar a dormir. Durant tota la...