Resumen Socioafectiu

Estabilitat de l’aferrament
Generalment, les nenes i els nens que amb un any de vida presenten un aferrament segur, amb tres anys són més empàtics i prosocials, curiosos i extravertits, es relacionen millor amb les seves educadores, regulen millor les seves emocions, són capaços de demanar ajuda quan la necessiten i són preferits per les seves companyes i companys de joc respecte a aquells nensi nenes que a la mateixa edat van ser classificats com amb aferrament insegur.
Portar a l’extrem aquesta afirmació seria tant com dir que si un nen o una nena presenta aferrament insegur en els primers anys de la seva vida, irremeiablement tindrà problemas en les relacions socials posteriors.
Com podem afavorir el desenvolupament afectiu? L’intervenció en l’aspecte afectiu.L’afectivitat és present en qualsevol activitat que es dugui a terme a l’escola infantil, sigui quina sigui la situació o l’àmbit que es treballi, s’incidirà en el desenvolupament afectiu de nens i nenes.
Sigui la intervenció de l’educadora o l’educador s’està influint d’una manera o d’una altra en el desenvolupament afectiu d’aquests infants. Se’ls pot ajudar a acceptar la frustació de no tenirsempre el que desitgen i se’ls pot ensenyar a contenir les emocions i a compartir els objectes de joc. La possibilitat que observi els altres nens i nenes, que vegi totes les joguines que té per jugar, i mostrar-li com pot divertir-se, aprendre i gaudir a l’escola.
En aquestes situacions s’afavoreix l’autonomia, la participació i la integració en el grup.
La intervenció educativa en eldesenvolupament afectiu es pot enfocar des de diferents vies:
La programació d’activitats en general, de qualsevol tipus.
La intervenció en el període d’adaptació, en el qual l’aspecte afectiu és qualsevol.
La intervenció específica davant problemes derivats o relacionats amb el desenvolupament afectiu: gelosia, rebequeries, pèrdua de familiars, etc.
Programació d’activitats: El component afectiu en laplanificació de les activitats.
Totes les activitats amb els nens i les nenes es fonamenten en la relació afectiva.
Ens podem centrar en els dos tipus d’activitats que integren la majoria d’actuacions en educació infantil:
Les activitats de la vida diària. Totes les activitats destinades a la satisfacció de les necessitats bàsiques (alimentació, higiene, son…) i a l’adquisió i la consolidació d’hàbitsd’autonomia. No per això, la necessitat de relació constitueix també una de les necessitats bàsiques que cal satisfer.
En aquest sentit, el moment del canvi dels bolquers , per exemple, constitueix un espai de relació i atenció individualitzada entre l’educadora i el nen o la nena.
Les activitats de joc. En totes les activitats de joc infantil l’aspecte afectiu és fonamental. Ja en el jocsensoriomotriu el factor afectiu de la persona que té cura del nadó li donarà confiança i contribuirà al seu desenvolupament.
També ho serà en les altres modalitats de joc, especialment en el joc simbòlic, perquè tal com hem anat veient, el temps que els nens i nenes dediquen a aquest joc –tant en activitats planificades com poden ser els racons, com en el joc lliure- constitueix un espai privilegiatd’assaig d’emocions pròpies i alienes.
Com que totes les activitats estan planificades amb una intencionalitat, en la redacció dels seus objectius hi hauran d’aparèixer els que estan relacionats amb els components afectius i, com a conseqüència, també es reflectiran en els indicadors de l’avaluació.
Propostes d’activitats que prioritzen els components afectius i emocionals.
Els components afectius iemocionals dels nens i les nenes també els podrem treballar de manera prioritària mitjançant el plantejament d’activitats específiques amb aquesta finalitat o intenció. Caldrà que els nens i les nenes superin els dos o tres anys.
La importància en el període d’adaptació.
Des del punt de vista afectiu és el període d’adaptació, que és l’espai de temps que transcorre des que es produeix la...