Resumen tema 7 y 8 segundo de bachiller (valenciano)

TEMA 7
TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL EN EL SEGLE XIX

1 LES TRANSFORMACIONS DE L’AGRICULTURA
1.1. La consolidació de la propietat privada de la terra
Als governs liberals va haver una nova concepció jurídica dels drets de propietat, que implicava la consolidació de la propietat privada com a element essencial de la nova organització capitalista de l’economia. Els llauradorsseguien pagant els vells drets feudals i van emprendre una reforma agrària liberal on l’objectiu era alliberar la terra de les través que posava l’A.R. al desenvolupament de la propietat privada i de l’economia de mercat. Mesures principals: abolició dels senyorius, desvinculació de la propietat privada i desamortització de les terres. Així, la terra va poder ser comprada i venuda lliurement.1.2. Els efectes de la reforma agrària
Els antics senyors van poder transformar els seus antics senyorius en propietat privada. Molts llauradors aspiraven a poder accedir a la propietat de la terra que cultivaven però els tribunals van decidir a favor de la noblesa a no ser que els llauradors tingueren documents(contractes). Els llauradors es van convertir en arrendataris a assalariats d’unpropietari privat.
La desvinculació de la terra i les desamortitzacions van permetre que milers de propietaris eixiren al mercat i van comportar una modificació profunda de la propietat territorial.
L’esperança del liberalisme progressista no es va aconseguir, perquè, van comprar terres els qui ja les tenien i els qui tenien recursos per a adquirir-les. Els nous propietaris estaven més interessats peraconseguir beneficis ràpids qui rendes segures que per intervenir en la terra i dedicar-s’hi professionalment.
La desamortització va aconseguir finançar la guerra contra el carlisme, pal•liar la greu situació de la Hisenda pública, fomentar la construcció del ferrocarril i posar una proporció considerable de terra de cultiu a mans d’individus que tenien més interès per augmentar la producció icomercialitzar-la als mercats per obtenir més beneficis. Així, es va millorar el rendiment per l’expansió del cultiu.
1.3. Els límits del creixement agrari
Conseqüència més important de la reforma agrària liberal: augment de la rompuda de terres fins llavors no cultivades. Es va prescindir de les importacions de cereals i es va aconseguir un creixement demogràfic sostingut de la població.
Lamajor expansió de cultius es va produir en els cereals (80% del sòl agrícola espanyol) al 1860. El segon, la vinya. I després, la dacsa i la creïlla. En canvi, la ramaderia ovina (llana) va patir un retrocés notable. Però va augmentar la cabanya porcina.
L’augment de la producció agrícola es va aconseguir gràcies a un increment de la superfície cultivada. El lent augment de la productivitat es potatribuir a un marc natural poc favorable, a una estructura de la propietat que no fonamentava la millora tècnica. A les petites propietats tota la producció es destinava a l’autoconsum sense possibilitats d’innovar o de vendre’n l’excedent al mercat.
A la gran propietat, tampoc va ajudar a millorar la productivitat. Els propietaris estaven interessats en l’obtenció de beneficis fàcils. Açò, vafrenar la innovació agrícola i va sumir la gran massa de llauradors sense terra en unes condicions properes a les de subsistència. Aquestes grans diferències de renda van provocar una gran conflictivitat camperola al llarg de tot el segle XIX.

2 L’EVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA
2.1. El creixement de la població
Al segle XIX, la població espanyola va passar de 10,5 milions a 15,6 a 18,5. Les causes van serla desaparició de determinades epidèmies, la millora de la dieta i l’expansió d’alguns cultius com la dacsa i la creïlla. Però va ser un dels més baixos del continent durant la major part del segle XIX.
La natalitat espanyola era la més alta i la mortalitat era molt superior a la mitjana europea, inclosa la mortalitat infantil. L’esperança de vida era de 34,8 anys.
Mortalitat elevada degut a...