resumen texto "pequeños competentes"

Capítol 4:
Pequeños y competentes: de las actividades cotidianas al aprendizaje de la autonomía
1. Importància i significat de l’aprenentatge a l’Educació Infantil i de les activitats quotidianes.
L’aprenentatge és la base de l’autonomia personal (capacitat de decisió i iniciativa i ganes i habilitat de fer coses per un mateix). Aquesta autonomia permet als infants afirmar la sevaidentitat.
La vida dels més menuts en el seus primers anys de vida, gira al voltant del joc i d’aquelles activitats destinades a cobrir les seves necessitats bàsiques. En aquestes activitats intervenen una sèrie de factors que permeten establir relacions i associacions que faciliten l’adquisició dels primers coneixements i la comprensió de situacions viscudes.
L’àmbit de les activitats quotidianes sónidònies per l’exercici de l’autonomia personal perquè són significatives i perquè permeten adquirir iniciativa, actitud d’esforç, responsabilitat, entre d’altres.


2. Estratègies i objectius per treballar les entrades i sortides de l’escola infantil.
a. Amb els nens.
Un objectiu fonamental serà procurar que els infants experimentin el plaer de retrobar a l’educadora i als companys del seu grupi, en la sortida, als seus familiars, així com que constaten l’alegria dels altres al retrobar-los.
Una acollida individual: nombrar a cada un pel seu nom, amb afecte emprant expressions comunicatives. Això fa que l’infant se senti especial i únic.
Esmenar els canvis que s’observen en el nen (vestit, pentinat), allò que es significant pel nen.
Fer partícips a tots de l’arribada i acollida enclasse de cada infant; això contribueix a crear un clima afectiu que facilita la incorporació a la vida de l’escola.
També és important disposar les coses a mode que hi hagi un espai propi per a cada infant (penjador, un lloc per jugar, etc). Això els tranquil·litza i fa que es sentin en terreny conegut.
En quant a la sortida convé preparar-la d’antemà i predisposar als petits a marxar.Comentar amb ells temes referents a les persones que els vindran a buscar, a les coses que els hi poden explicar, a que faran despres quan surtin de l’escola.
Saludar als familiars que van arribant; animar als infants a que també ho facin, que es comuniquin amb les persones, despedir-se de cada nen, etc.
És important aconseguir que els infants tinguin la il·lusió per estar a l’escola i ganes de tornar.Introduir a l’escola els afectes del nen: parlar de la família, de la mare, pare; poden portar fotografies i a casa coses de l’escola. Són maneres d’aproximar els dos mons i de aconseguir que el nen els vagi integrant de forma natural, a la vegada que contribueix a construir la seva identitat.


b. Amb els pares i mares.
La base és aconseguir que els pares portin als seus fills a l’escolaamb convenciment, confiança, tranquil·litat i il·lusió.
Tenir en compte la complexitat dels sentiments que poden embargar als pares al deixar als seus fills en l’escola ajuda a preveure els conflictes.
El fet de poder entrar a la classe i veure personalment els espais, constatar les activitats que realitzen els petits, poder parlar amb les persones que cuidaran al seus fills, conèixer els demésinfants, són elements que ajuden a fer desaparèixer les inseguretats i inquietuds.
Una vegada eliminats els dubtes, els pares estan en millor disposició de poder gaudir de la tranquil·litat, confiança i il·lusió.
Els pares també necessiten un temps per adaptar-se i elaborar els seus propis sentiments.
Planificar l’entrada, de manera que permeti acollir de manera individualitzada als nens i alsseus acompanyants, possibilita prestar atenció especial a aquells que requereixen més ajuda en la separació, atendre les explicacions dels pares respecte a incidents o vivències en casa, entre d’altres.
Una forma per fer l’entrada més agradable i profitosa pot ser invitar als pares a que siguin ells mateixos els que col·laborin en incorporar als petits a la classe.
Convé dedicar atenció i...