Resumen T.9 Biologia (Ed. Santillana)

TEMA 9
COORDINACIÓ I EL SISTEMA NERVIÓS
El sistema nerviós i el sistema hormonal o endocrí s’encarreguen de la relació i coordinació en els animals. Estan molt relacionats i tenen molt en comú, com els òrgans neurohormonals.
Coordinació nerviosa
Coordinació hormonal
Es produeix per impulsos nerviosos electroquímics.
La informació es porta a un punt d’un òrgan.
L’acció és ràpida i precisa,però decreix.
Hi ha cèl·lules encarregades d’ açò, NEURONES, que estan per tot el cos.
Es produeix per la producció de substàncies químiques, HORMONES.
La informació arriba a cèl·lules o òrgans determinats, diana.
L’acció és lenta però aguanta llargs períodes.
LES GLÀNDULES ENDOCRINES creen les hormones en òrgans especialitzats.

La coordinació nerviosa. Sistema nerviós
El teixit nerviósés el més important del SN, condueix els impulsos nerviosos a les parts del cos.
La funció del SN és codificar la informació rebuda dels receptors, transmetre-la i processar-la per a elaborar la resposta. Hi ha dos tipus de cèl·lules: Neurones i cèl·lules ce neuròglia (poden formar diferents estructures: fibres nervioses, nervis, ganglis i centres nerviosos.
Neurones
La neurona és la unitatfuncional i estructural del sistema nerviós, produeix i transmet impulsos nerviosos. Tenen forma d’estrella i es poden classificar en:
Monopolars: un axó
Bipolars: dues prolongacions, una actua d’axó.
Multipolars: un axó i moltes dendrites.
Parts de les neurones:
Cos cel·lular o soma: part ampla on estan el nucli i els orgànuls citoplasmàtics. Té moltes neurofibril·les que tenen tambéprolongacions del citoplasma i els grànuls de Nissl, formats per reticle endoplasmàtic rugós.
Dendrites: prolongacions citoplasmàtiques curtes i molt ramificades que porten l’impuls nerviós al cos cel·lular.
Axó: (o cilindreix) prolongació llarga que es ramifica a la punta. Transmet l’impuls nerviós des del cos cel·lular a altra neurona.



Cèl·lules neuròglia (cèl·lules de la glia o glials)Fan funcions de nutrició, farciment, aïllament i sosteniment de neurones. Hi ha diferents tipus cel·lulars:
Astròcits: Forma estrella i amb moltes ramificacions, als costats són més amples i recolzen els capil·lars.
Oligodendròcits: més menudes i amb menys prolongacions. Nucli ovalat.
Micròglia: cos allargat i moltes ramificacions. Funció fagocitària.
Cèl·lules de Schwann: Cèl·lules desosteniment que emboliquen axons de les neurones fora del sistema nerviós central. La membrana és rica en un lípid, Mielina.
Fibres, nervis, ganglis i centres nerviosos
Els axons de les neurones estan associats a les cèl·lules de Schwann creant fibres nervioses, que poden ser de dos tipus:
Fibres mielíniques: un sol axó i moltes cèl·lules de Schwann envoltant-lo en capes concèntriques, que formen labeina de mielina. Entre dues cèl·lules de Schwann hi ha estrangulacions sense mielina, nòduls de Rainvier.
Fibres amielíniques: formades per diferents axons que estan recoberts per evaginacions de les cèl·lules Schwann, sense fer capes concèntriques.
Nervi: agrupació de fibres nervioses. Estan protegits per diverses capes de teixit conjuntiu, pierineuri i epineuri.
Ganglis: agrupació de cossosde neurones, d’estructura , forma i grandària variables.
Nervis i ganglis: sistema nerviós perifèric
IMPULS NERVIÓS I LA SINAPSI NERVIOSA
L’impuls nerviós és un missatge de naturalesa electroquímica que es transmet per les neurones. Es pot originar en el SN o en els òrgans receptors. MECANISME PER A PROPAGAR-SE
En condicions normals, una fibra nerviosa en repòs està polaritzada, a l’exterior dela membrana hi ha molts cations (+), i dins molts anions (-). Hi ha una diferència de càrrega entre els costats de la membrana, que fa un potencial elèctric o POTENCIAL DE REPÒS. La diferència de potencial entre costats és molt menuda. La membrana plasmàtica fa d’aïllant i no es cree corrent elèctric entre dins i fora.
L’impuls nerviós s’inicia amb un canvi en la distribució d’anions i...