resumen

JOSEP VICENÇ FOIX És quan dormo que hi veig clar



És quan plou que ballo sol
Vestit d’algues, or i escata,
Hi ha un pany de mar al revolt
I un tros de celescarlata,
Un ocell fa un giravolt
I treu branques una mata,
El casalot del pirata
És un ample girasol.
És quan plou que ballo sol
Vestit d’algues, or i escata.

És quan ric que em veig gepic
Albassal de sota l’era,
Em vesteixo d’home antic
I empaito la masovera,
I entre pineda i garric
Planto la meva bandera;
Amb una agulla saquera
Mato el monstre que no dic.
És quan ric que em veiggepic
Al bassal de sota l’era.

És quan dormo que hi veig clar
Foll d’una dolça metzina,
Amb perles a cada mà
Visc al cor d’una petxina,
Só la font del comellar
I el jaç de la salvatgina,
–Ola lluna que s’afina
En morir carena enllà.
És quan dormo que hi veig clar
Foll d’una dolça metzina.


LECTURA I COMPRENSIÓ DEL TEXT:

Josep Vicenç Foix i Mas (Sarrià, Barcelona, 28 degener de 1893 - Barcelona, 29 de gener de 1987) va ser un poeta, periodista i assagista català, un dels més destacats de les avantguardes literàries catalanes del S.XX.
En el poema l’autor pensa i escriud’una manera personal i expressant la seva identitat íntima. Explica també alguns somnis que fugen de la realitat, com de bogeria, que intenta explicar amb la raó.
Foix vol aconseguir una poesiasurrealista i es preocupa pel seu llenguatge i per les exigències del seu estil. Les paraules que fa servir són d’un català antic i fa que costin d’entendre.



ANÀLISI DE LA FORMA:

Són heptasíl·labsen 3 estrofes diferents i d’art menor, la rima és consonant i l’estrofa és un sonet.
La rima és A,B,A,B,A,B,B,A,A,B.

Recursos literaris:

Una metàfora “visc al cor d’una petxina;”
Una metàfora“El casalot del pirata, és un ample girasol’’
Una personificació “La lluna que s’afina”
Dos antítesis “És quan dormo que hi veig clar,” i  “foll d’una dolça metzina”

ANÀLISI DE LES IDEES...