Resumen

1.1 Racionalitat teòrica i racionalitat pràctica Sol entendre's k la raó teòrica és aquella que s'orienta cap a la contemplació del món, és a dir, cap al coneixement de la realitat, intentant desxifrar-la, explicar-la i comprendre-la.Per raó pràctica hem d'entendre, segons Immanuel Kant, aquell ús de la raó que mira d'orientar l'acció, pel qual s'oposa i s'imposa a les passions per orientar-noscap a la consecució d'un ideal moral que la raó mateixa ha fixat. 1.2 La filo com a racionalitat teòrica És a dir, sense aclarir els diversos elements i problemes que envolten el coneixement i la finalitat que persegueix, que és la consecució de veritat. D'aquest aclariment, se n'ocupa el saber filosòfic que hem anomenat teoria del coneixement o gnoseologia. Tradicionalment, aquest saber s'hainclòs en l'àmbit del saber metafísic. 1.3 El saber metafísic Quina es l'aportació específica de la metafísica a aquest coneixement? En primer lloc, el mode d'ocupar-se de la realitat. Mentre que, per exemple, les ciències en el sentit actual només s'ocupen de parcel·les cada cop més petites de la realitat, la metafísica intenta arribar a la realitat en la seva totalitat, ens porta més enllà delsobjectes particulars. La ultimitat és una de les característiques bàsiques de la metafísica, és a dir, el seu intent d'arribar a les qüestions últimes, a aquelles la resposta de les quals no admet seguir preguntant més. A això fan referència els filòsofs quan diuen que la metafísica tracta dels "primers principis i de les primeres causes". 2.2 Graus del coneixement - L'opinió és un estat de coneixementen què el subjecte considera quelcom com a cert, però no en té seguretat - Quan algú està convençut que el que pensa és veritat, però no pot adduir una justificació que pugui ser acceptada per tots, aleshores es creu que això és cert: la seva manera de conèixer és la creença. La seguretat és només subjectiva; el que creiem no té una justificació objectiva suficient. -El saber n sentit estricteés una opinió fonamentada tant subjectivament com objectivament. 2.3 Els interessos de coneixement Segons Kant: -Un interès teòric per aconseguir la perfecció lògica del coneixement. D'aquí sorgeix el coneixement sobre la naturalesa. -Un interès pràctic per descobrir què hem de fer i què podem esperar si obrem bé. D'aquest interès en brolla el saber sobre la llibertat que dóna lloc a l'ètica i a lareligió. Habermas: -L'interès tècnic per dominar i explotar la naturalesa, que serveix de guia a les ciències empiricoanalítiques, com la física i la biologia. -L'interès pràctic, orientat a la comunicació i a l'entesa entre els éssers capaços de comunicar-se; s'hi guien les ciències historicohermenèutiques, com la història. -L'interès emancipador per alliberar els éssers humans de ladominació i la repressió, que condueix a les ciències socials crítiques, com la psicologia cognitiva o la crítica de les ideologies. 2.4 Possibilitats del coneixement - El dogmatisme, que manifesta l'actitud ingènua dels que estan segurs de conèixer, ja que pressuposen la capacitat de les nostres facultats cognoscitives. - L'escpetcicisme, que considera impossible obtenir coneixements fiables, perquèpensa que mai no hi ha una justificació suficient per acceptar quelcom com a cert. -El subjectivisme i el relativisme, que neguen la possibilitat d'assolir veritats universalment vàlides. Per al subjectivisme esbrinar què és cert depèn de cada subjecte. El relativisme entén que reconèixer quelcom com a cert o fals depèn de cada cultura, època o grup social. - El pragmatisme identifica el que és certamb el que és útil. | -El criticisme representa la posició intermèdia entre el dogmatisme i l'escepticisme. És possible obtenir coneixements certs, però sempre que realitzem com a mínim una de les dues tasques següents: que intentem aclarir fins a on poden arribar les nostres facultats de conèixer; o bé que intentem contrastar críticament els nostres coneixements amb la realitat. El...