Resumen

PREC:
 
En el prec de Drames Rurals, Víctor Català s’adreça als lectors utilitzant, en certa manera, el tòpic de Captatio Benevolentia, per mitjà del qual pretén captar l’atenció del públic de manera subtil, recomanant-li, que no llegeixi el llibre que té entre mans. Pretén transmetre la idea de que Drames Rurals és un llibre fosc, que reflecteix la cara més ombrívola de la societat ruralmitjançant 12 contes amb un transfons comú: la expressió de les misèries i les desgràcies dels seus personatges. Per tant, Víctor Català, també ens vol fer arribar que no es tracta d’un llibre que té un final feliç o que té com a objectiu entretenir i fer passar una bona estona, sinó més aviat, és una denúncia social, per conscienciar al lector de que la vida també té un costat fosc i d’aquesta manera,no és una lectura adreçada a qualsevol “damisel·la ciutadana”, tal com cita Víctor Català textualment, acostumada a llegir històries a la seva alçada, sense misèries i amb final feliç.
 

MET DE LES CONQUES:
 
Personatges:
 
-Jaumet (Met): És el protagonista d’aquest conte. És un personatge marginat en els seus inicis pel fet de ser bord i també per formar part de la família de LesConques, tractades com a bruixes en el poble. Més endavant, però, la gent del poble li va perdent la por i ell es va integrant. Troba en la religió, una via d’escapament en la seva malaurada vida, sense saber però, que també serà el motiu de la seva mort.
 
-Les Conques: D’una banda, trobem a l’àvia, una dona vella,viuda i malcarada i l’altra, la mare d’En Met, fadrina, mal vestida i aspra,amb unaespatlla fora de lloc i un plomall de bigoti a cada banda del llavi. En aquest conte, representen el mal camí.
 
-El predicador foraster: Era un home de bon regent, entrat en anys, cap pelat, amb cara flonja i rosada i ulls somorts. Arriba al poble com una salvació pel Met, des de que el veu, comença a assistir més a missa i a seguir les seves indicacions per tal de trobar la pau interior.
 Aquest conte descriu la desgraciada vida d’En Met, des del moment que neix i és rebutjat, fins l’acceptació de la gent del poble i la seva mort per seguir les directrius de Déu. Les Conques són dos personatges mal vistos al poble. Són mare i filla i en aquesta història, representen el mal camí, es descriuen com dones depreciades per la gent del poble, com a bruixes, i amb un aspecte físic deteriorat.Per aquest motiu, ningú creia que la més jove de Les Conques pogués haver tingut un fill,i mai es va conèixer l’ identitat del pare d’ En Met. És per això, que l’àvia va portar a batejar-lo de nit, sense que ningú se n’adonés. Arran del naixement d’En Met, els menyspreus cap a la família, no van minvar, sinó al contrari, es van fer més freqüents. Els primers anys de vida, En Met els va passaracompanyat només per la seva mare i la seva àvia. Així que va saber caminar,sortia al carrer, però es passava les hores sol, ja que la gent del poble evitava que els seus fills estiguessin al seu costat o simplement l’ignoraven. Tot i això, a mesura que creixia, ell s’intentava acostar als altres, però els altres nens el rebutjaven o el maltractaven.
 
Era un fet tan habitual, que aviat s’ho vaprendre com una cosa natural. És per això, que semblava mut, no parlava amb ningú i es passava tot el dia vagant pels carrers tot sol.
 
Quan tenia catorze anys, la seva àvia va morir, i des de llavors,va portar un mocador negre al coll que no es va treure mai més. A més, va créixer i es va estirar, tornant-se un nen escanyolit amb el cap menut, el cabell destenyit i escàs, un coll interminable, elpit ensorrat i l’esquena plana. D’aquesta manera, amb el pas del temps, va començar a desprendre’s un aire innocent d’En Met, que va fer que la gent comencés a perdre-li la por i se li acostés. Va ser així com les mares, per tal de aconseguir que els seus fills es comportessin, els amenaçaven amb la presència del Met de les Conques, que va esdevenir l’espantall llegendari de la canalla del poble....