Resumen

1.- I a trenc d´alba, sempre enyor l´amor


Te deix amor, la mar com a penyora:


Una noia explica la història d´amor prohibida que va viure amb el seu professor quan tenia quinze anys. N´estaven molt l´un de l´altre però, tot i així, ell no va ser capaç de suportar els insults i males paraules dels demés envers la parella, i va decidir trencar la relació. Ella, angoixada i trista, al capde cinc anys de que tot allò ocorregués, es decideix a explicar-ho tot en una carta dirigida al mestre, on li diu que està embarassada però molt malalta i no sap si podrà conèixer la filla que tindrà aviat i li diu que li deixa la mar com a penyora del seu amor.


Elegia per una dama que enyorava la mar


Una senyoreta ben educada, segons les normes socials, ens fa saber com li agradaria detenir un bocinet de mar per jugar-hi, tot i que sap que mai això podrà ser possible. Ella no es queixa de res, accepta el que li ocorre sense murmurar, perquè les dones han de ser així. Recorda com de nena la seva dida explicava històries sobre el mar i ella hi somiava. Però ara que va en cadira de rodes, tot això està molt lluny, i viu una vida que la condueix a la mort, veient passar la gent cadadia des de l´hivernero.

Paisatge marí per a un assassinat

Assassinen a un home vora el mar, i l´assassí deixa una nota on, trist, explica a la policia que havia de matar la seva víctima, encara que això fos en contra de la seva voluntat. Uns dies després la premsa, la ràdio i la televisió comuniquen que el govern ofereix un milió de pessetes de recompensa a qui trobés l´assassí. Es tractavad´un crim polític.


Absent la mort, jo mateix vaig matar-la ran d´ones


Un advocat es confessa autor d´un crim davant del fiscal i dels senyors de la sala. Va matar una noia vora el mar.

Mar, amor meu, acompanyament per a sis veus

El conte ens relata, amb testimonis de sis persones diferents, la mort d´una dona al mar. Cada persona ens n´explica una part, i a l´acabar, tenim unalleugera idea del que va succeir, Però gràcies als resultats de l´autòpsia i a la nota que va deixar ella escrita sobre una cadira de la seva habitació, sabem de veres què va passar. Va morir per immersió; ella volia perdre´s per sempre més, junt amb el mar.



2. Balcons de tristos somnis



Que hi és n´Àngela?


Una senyora acostumada a la rutina, a mirar cada dia per la finestra iespiar, sense cap mala intenció, als seus veïns, sabent totes les seves anades i tornades, decideix canviar d’entretant. Es compra un telèfon i cada dia marca uns quants números a l´atzar, i pregunta per: N`Àngela, la senyoreta Àngela o donya Àngela. Fins que un dia, la tal Àngela apareix de debò, i parlen.
Queden per veure´s aquella mateixa tarda i la senyora, en veure que Àngela no apareix, la trucai se n´adona de que ja no recorda el seu telèfon.


Qui enviava les flors a na Glòria?


Dues amigues, de tota la vida. Sense la mateixa sang, però molt amigues. Na Glòria, la petita, havia viscut una vida desgraciada, trista i fosca.
Internada a l´escola i després a casa de la seva tia, que la martiritzava, havia anat a parar a casa de la narradora d´aquesta història, a la que ja coneixiadesde feia temps, i gràcies a ella i la seva mare, va començar a viure la seva joventut cap als 30 anys. Es va enamorar d´un noi, amb el que es va casar.
I ell la va matar, perquè na Glòria era molt maca, molt. I no es pot ésser tan bell. Fa mal.




Quan els cabells es fan seda a les mans


Per culpa de la monja de la seva escola, una senyora viu turmentada tota la seva vida. Va deconfés en confés, de psiquiatra en psiquiatra, i ningú no troba solució al seu trauma infantil. La monja de la seva escola volia fer-la servir com a model per una pintura de la Verge.
I això ella no ho va poder superar mai.


Flames de llum cremaven grocs domassos


L´àvia explica a la seva néta la història d´amor que va viure amb un pintor, en Luigi, quan era joveneta. Encara que el seu pare...