resumen

La tectònica de plaques

Teoria de la tectònica de plaques:
A principis del (segle XX), Alfred Wegener es va fixar en dos fets:
1) La costa d’alguns continentsencaixava perfectament, com per exemple: Àfrica i Amèrica del Sud).
2) A l’Amèrica del Sud es van trobar restes d’animals que havien viscut a l’Àfrica.
La tectònica deplaques és la teoria desenvolupada per Alfred Wegener, que ens explica els canvis de la litosfera terrestre mitjançant la descripció de les plaques tectòniques. La litosfera,de la mateixa manera que tota la geosfera, no és pas una capa immòbil, o estàtica; sinó que és una capa totalment dinàmica que es mou i va canviant contínuament. Segonsla tectònica de plaques, la litosfera està dividida en diferents plaques rígides que es mouen lentament, arrossegades pels moviments de les roques semifoses del’astenosfera.
És la responsable de...
El moviment de plaques és el responsable de l’aparició de volcans i terratrèmols
Tipus de contactes:
Al llarg del seu recorregut, lesplaques poden convergir, separar-se o lliscar paral·lelament entre elles. Es parla, doncs, de tres tipus de contactes o límits entre plaques.
Contactes convergents:
Elscontactes convergents es donen quan dues plaques es troben i «xoquen» frontalment. En aquests contactes una de les dues plaques sempre s’enfonsa sota l’altra. La placa ques’enfonsa va sent destruïda en arribar al mantell. És per això que se’ls anomena també contactes o límits destructius.
Contactes divergents:
Els contactes divergents, alcontrari, són aquells que es donen entre plaques que se separen l’una de l’altra.

Aquesta separació es dóna per la formació de nova litosfera, perquè hi ha una