Resumen

Quan Abril diu a classe de 4t d’ESO que es masturba, comença a patir la crítica dels que encara pensen que les xiques han d’esperar un príncep blau que les descobrisca. La nostra protagonista, però,els ensenya amb aquest Manual per a no ser una bona xica, que l’únic camí a la felicitat és ser la reina de la pròpia vida.
Abril no és un mes és un llibre d’educació sexual; però no hi ha en lesseues pàgines ni una sola referència als mitjans anticonceptius o a les malalties de transmissió sexual. Els seus protagonistes: Abril, Palmer, Arantxa, el Granota… són adolescents de quinze anys ques’enfronten i pateixen la pressió de dues maneres de veure les relacions sexuals, només contradictòries en aparença.
Per una banda, hi ha la cultura audiovisual i la del carrer, que els estimula a mantenirrelacions sexuals segons els models de la pantalla (el xic i la xica es fonen en un apassionat bes que condueix a una intensa relació coital que provoca un orgasme a l’uníson), o segons la pintadaque decora el lavabo de la discoteca (un penis penetra una vagina).
Per l’altra, hi ha l’esparsa educació sexual, feta des de les instàncies sanitàries i escolars, que té com a objectiu evitar elsriscos que es consideren inherents a la sexualitat, especialment els derivats de la penetració, pràctica estel·lar completa, madura i adulta.
Abril, la protagonista principal del relat, està avorridad’ambdós discursos, que en definitiva condueixen al mateix punt: el sexe és un coit heterosexual. Però ella, inquieta, observadora i atrevida, va descobrint que el pastís reservat per als majors –i promés ales pel·lícules– no és tan dolç, i que els problemes de la sexualitat no són solament els embarassos no desitjats. N’hi ha el sexe no plaent pel desconeixement d’un mateix o de l’altre, per egoisme,per les pors a no donar la talla, a ser una xica fàcil…; n’hi ha el sexe no desitjat per mantenir la parella, per la pressió del grup o com a demostració de virilitat…; n’hi ha el sexe forçat...