Resumenes

L’EVOLUCIÓ DE L’HOME

La idea principal d’aquest text és que l’home ha sigut capaç de crear el seu propi caràcter, aquesta evolució es pròpia de cadascun dels individus, ja que cada individu no té els mateixos objectius en la seva vida. Tota aquesta evolució ha sigut gràcies a que l’home és l’únic animal que esta dotat de la facultat de la raó. La raó permet l'abstracció, l'associació d'idees,la autoconsciència i els símbols, coses que no tenen els animals, més lligats a l’instin i a una resposta unívoca al medi, per això es diu que no posseeixen raó, que són irracionals. La raó, doncs, també està lligada a la capacitat per decidir entre diverses alternatives de conducta. Aquesta idea va lligada amb les idees secundaries del segon paràgraf que són les següents: que l’home és l’únicanimal capaç d’utilitzar a altres per fer treballs d’acord amb les seves pròpies intencions; per manejar objectes amb gran precisió i per la seva capacitat moral.
SÍNTESIS
L'home és un ser racional perquè és capaç de perfeccionar-se d'acord amb les finalitats, objectius i metes que es traça durant tota la seva vida i per a tota la seva vida; perquè és capaç d'ordenar la seva manera de viure,treballar, produir, consumir i també de divertir-se segons els principis que ho dicta la seva raó. Per la seva capacitat racional, unifica a priori, mitjançant principis, els coneixements que la raó li genera.
QUAN ÉS CAPAÇ DE PERFECCIONAR-SE AMB ELS FINS QUE ELL MATEIX S’ASSENYALA
Els primers filòsofs es fixen com a objectiu esbrinar quin és el principi que explica l'origen de tots els éssers i, a lavegada, conèixer les forces que, en dotar-los de vida pròpia, n'impulsen el desenvolupament.
Uns filòsofs són monistes perquè parteixen d'un únic principi, mentre que altres són pluralistes perquè postulen principis diversos.
Va ser Lamarck qui va fer una exposició rigorosa de la teoria de l'evolució. Els seus estudis el van conduir a la convicció que la Natura formava un tot continu en què lesplantes i els animals van formar dues línies evolutives diferents en què els diferents éssers es van anar originat successivament d'acord amb una tendència cap al perfeccionament.
La humanitazció és tracta d'un procés discontinu, intermitent en l'espai i el temps, a diferència del model darwinista tradicional, que era lineal, continu, lent i lògic. Els paleontòlegs proposen variacions en laintensitat del procés, la qual cosa explicaria l'escassesa de fòssils en alguns estadis i la seva abundància en d'altres. És, a més a més, un procés que es va donar només en els ambients naturals que el permetien. I la sabana africana era el millor possible.
Darwin a partir de la tesis de Malthus, va formula un procés de selecció natural. El creixement de les poblacions obliga els individus del'espècie a una lluita per l'existència en què només sobreviuen els més aptes, els que presenten variacions més favorables per adaptar-se al medi, variacions que són transmeses als seus descendents. L'acumulació de petites variacions favorables al llarg de grans períodes de temps explicaria l'origen de les espècies conegudes.
La teoria sintètica de l'evolució o darwinisme actualitat incorpora els nousdescobriments de la genètica per ampliar i perfeccionar la teoria de l'evolució.
Les mutacions originen els caràcters que produeixen la variació progressiva de les espècies.

La necessitat de sobreviure en un nou medi com a conseqüència d'un canvi climàtic - es a dir, el desafiament ecològic produït pel canvi d'ecosistema - va ser el que potser va començar el procés evolutiu que va portar del'homínid a l'ésser humà.
Amb l'adaptació progressiva a terra, l'homínid necessitava mantenir-se el més dret possible amb la finalitat de poder explorar i vigilar atentament l'entorn.
Mantenir-se dret va comportar determinats canvis anatòmics tals com:
• Pèrdua de la capacitat prènsil de les extremitats inferiors.
• L'escurçament dels dits del peu.
• La modificació de la planta...