ResumPaisatge I Identitat Territorial En Un Context De Globalitzacio


Paisatge i identitat territorial en un context de globalització. Joan Nogué (2005).
La visió del paisatge en els últims anys ha canviat per complet, actualment es dona molta importància a aquestàmbit en molts sectors de la comunicació i es fa ressò de la conscienciació mediambiental a causa de la massiva construcció i ampliació de la civilització en el sector immobiliari.
Podem dir el conceptede regió es el mateix o s’interpreta igual que el paisatge, ja que esta lligat amb la cultura d’un territori i es just això el que el fa donar-li el mateix significat.
Actualment el que coneixem com apaisatge, se li pot donar moltes visions, com per exemple el paisatge virtual, que ha estat nou per a molts en aquesta era de la comunicació interactiva. Però també s’ha de dir que cada imatge i cadaidea que percep cada ésser humà es desenvolupa de manera diferent i crea un ús diferent per a cada un d’ells, on es plantegen punt de vista de diferent controvèrsia.
La destrucció del paisatge en elsdiferents territoris ha provocat una arrelament a la manca del paisatge anterior, es a dir, del record al paisatge natural i a la identitat del territori. Quan es fa un canvi en aquest paisatge,l’ésser humà tarda un llarg temps a fer-se a la idea del canvi, i en els últims anys hi ha hagut masses canvis provocats amb gran persistència mentre no som capaços de assumir-ho en tant poc període de tempsi es perd la identitat de l’espai conegut.
A la era de la informació, el rebuig a la destrucció del paisatge es fa més fort, per això, la creació de l’Observatori del Paisatge esta pensat per dur aterme un conjunt de idees, ja que no tothom té la mateixa opinió del manteniment del paisatge i es vol intentar conservar la cultura a través de les impressions sensorials com el tracte, les olors oels sons.
Evitar la contínua transformació i modificació territorial a gran escala. Sabem que Europa durant tota la seva història ha estat dels territoris més civilitzats que hi ha hagut, però...