Resums 2n batx catalanisme
Páginas: 13 (3016 palabras)
Publicado: 11 de enero de 2012
UNA NOVA CULTURA CATALANISTA
La persistència de la identitat catalana
Després de gairebé un segle de la instauració del Decret de Nova Planta, Catalunya continuava negant-se a acceptar la unificació i centralització d’Espanya.
La llengua catalana pràcticament havia desaparegut, ja que no es parlava ni en l’àmbit administratiu ni de cultura, i tampoc entre les elits culturals ni polítiques;tot i això el català continuava viu entre les classes populars (cançons, romanços, llibres religiosos o d’entreteniment per al poble...) a més de conservar les tradicions i la manera de viure (organització familiar i del treball, de la propietat, desenvolupament econòmic...).
La Renaixença literària i cultural
Renaixença: moviment cultural (1830) que reivindicava l’ús públic i literari delcatalà. En marquen l’inici l’oda “la pàtria” (1833) de Bonaventura Carles Aribau i les propostes de recuperació el català com a llengua de cultura de Joaquim Rubió i Ors (1841).
La llengua catalana es va convertir en un símbol d’un moviment que volia que el català no només s’usés com a llengua parlada sinó també de cultura.
Els Jocs Florals es van iniciar el 1859 per promoure i difondre el català ila seva literatura; de manera que premiava els textos poètics en català antic o literari modern, ja que les elits consideraven com a groller el català parlat.
La llengua va ser l’element central de la identitat catalana, però també la literatura, la història, el dret i el folklore. I filòlegs, folkloristes i músics es van dedicar a recopilar la tradició cultural del país.
Gràcies als JocsFlorals va començar la preocupació de crear un model de llengua literària.
La Renaixença popular
Per contra, un moviment defensava el català parlat, que a més comptava amb una tradició literària i de teatres popular de tema quotidià. Aquests, van enfrontar-se als catalans que volien mantenir el català antic dient que era una llengua arcaica.
Van ser-ne representants Josep Anselm Clavé, AbdóTerrades i Frederic Soler; que no volien tantes formalitats, sinó estendre el moviment al poble.
Clavé va contribuir amb les corals en català, i Terrades i Soler amb el teatre, tot i que Frederic Soler “Serafí Pitarra” va ser el més renovador i va escriure obres antimonàrquiques, sarcàstiques i caricaturesques.
Finalment els dos corrents es van unir per impulsar la llengua catalana. Per tant, els JocsFlorals es van popularitzar i eren una festa cívica i difusora del català, i també, servia de propaganda per autors com Àngel Guimerà, Narcís Oller i Jacint Verdaguer. A més es van començar a escriure publicacions (la Renaixensa), diaris (Diari Català), revistes, etc.
ELS INICIS DEL CATALANISME POLÍTIC
La crítica al centralisme
Durant el regnat d’Isabel II, l’Estat liberal es va definircom a centralització política, econòmica, militar... i això va provocar crítiques entre alguns sectors progressistes catalans que reclamaven més poder per als ajuntaments i diputacions. Algunes de les revoltes van ser la insurrecció de Barcelona (1842) i la Jamància (1843), on s’hi van formular projectes de reforma de l’Estat. Durant l’època Moderada (1844 – 1854) la centralització va augmentar,així com el descontent català que reclamava una descentralització, com Balmes, Mañé i Flaquer, i Duran i Bas.
El federalisme
Al 1840s el federalisme neix del republicanisme gràcies a Abdó Terrades.
Al 1868 neix el Partit Republicà Democràtic Federal, gràcies al que es van difondre les idees federalistes a gran escala; comptant amb el suport de la petita burgesia i el proletariat industrial.Francesc Pi i Maragall, va dir que España era una nació que havia de garantir la participació ciutadana, les llibertats, els drets i la protecció jurídica. Per tant, l’Estat federal espanyol, havia de ser el resultat de la unió voluntària de les diferents regions de la Península.
El 1869, un grup de federals catalans com Valentí Almirall, Anselm Clavé... van signar el “Pacte federal de Tortosa”,...
La persistència de la identitat catalana
Després de gairebé un segle de la instauració del Decret de Nova Planta, Catalunya continuava negant-se a acceptar la unificació i centralització d’Espanya.
La llengua catalana pràcticament havia desaparegut, ja que no es parlava ni en l’àmbit administratiu ni de cultura, i tampoc entre les elits culturals ni polítiques;tot i això el català continuava viu entre les classes populars (cançons, romanços, llibres religiosos o d’entreteniment per al poble...) a més de conservar les tradicions i la manera de viure (organització familiar i del treball, de la propietat, desenvolupament econòmic...).
La Renaixença literària i cultural
Renaixença: moviment cultural (1830) que reivindicava l’ús públic i literari delcatalà. En marquen l’inici l’oda “la pàtria” (1833) de Bonaventura Carles Aribau i les propostes de recuperació el català com a llengua de cultura de Joaquim Rubió i Ors (1841).
La llengua catalana es va convertir en un símbol d’un moviment que volia que el català no només s’usés com a llengua parlada sinó també de cultura.
Els Jocs Florals es van iniciar el 1859 per promoure i difondre el català ila seva literatura; de manera que premiava els textos poètics en català antic o literari modern, ja que les elits consideraven com a groller el català parlat.
La llengua va ser l’element central de la identitat catalana, però també la literatura, la història, el dret i el folklore. I filòlegs, folkloristes i músics es van dedicar a recopilar la tradició cultural del país.
Gràcies als JocsFlorals va començar la preocupació de crear un model de llengua literària.
La Renaixença popular
Per contra, un moviment defensava el català parlat, que a més comptava amb una tradició literària i de teatres popular de tema quotidià. Aquests, van enfrontar-se als catalans que volien mantenir el català antic dient que era una llengua arcaica.
Van ser-ne representants Josep Anselm Clavé, AbdóTerrades i Frederic Soler; que no volien tantes formalitats, sinó estendre el moviment al poble.
Clavé va contribuir amb les corals en català, i Terrades i Soler amb el teatre, tot i que Frederic Soler “Serafí Pitarra” va ser el més renovador i va escriure obres antimonàrquiques, sarcàstiques i caricaturesques.
Finalment els dos corrents es van unir per impulsar la llengua catalana. Per tant, els JocsFlorals es van popularitzar i eren una festa cívica i difusora del català, i també, servia de propaganda per autors com Àngel Guimerà, Narcís Oller i Jacint Verdaguer. A més es van començar a escriure publicacions (la Renaixensa), diaris (Diari Català), revistes, etc.
ELS INICIS DEL CATALANISME POLÍTIC
La crítica al centralisme
Durant el regnat d’Isabel II, l’Estat liberal es va definircom a centralització política, econòmica, militar... i això va provocar crítiques entre alguns sectors progressistes catalans que reclamaven més poder per als ajuntaments i diputacions. Algunes de les revoltes van ser la insurrecció de Barcelona (1842) i la Jamància (1843), on s’hi van formular projectes de reforma de l’Estat. Durant l’època Moderada (1844 – 1854) la centralització va augmentar,així com el descontent català que reclamava una descentralització, com Balmes, Mañé i Flaquer, i Duran i Bas.
El federalisme
Al 1840s el federalisme neix del republicanisme gràcies a Abdó Terrades.
Al 1868 neix el Partit Republicà Democràtic Federal, gràcies al que es van difondre les idees federalistes a gran escala; comptant amb el suport de la petita burgesia i el proletariat industrial.Francesc Pi i Maragall, va dir que España era una nació que havia de garantir la participació ciutadana, les llibertats, els drets i la protecció jurídica. Per tant, l’Estat federal espanyol, havia de ser el resultat de la unió voluntària de les diferents regions de la Península.
El 1869, un grup de federals catalans com Valentí Almirall, Anselm Clavé... van signar el “Pacte federal de Tortosa”,...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.