resums

Es coneixen poques dades sobre Bernat Desclot. En les primeres línies del pròleg de la seva Crònica, l'autor hi escriu: «Aci comença lo libre qu'En Bernat d'Esclot dicta e scrivi».[1]

Per a laredacció de la Crònica l'autor va compilar els materials necessaris per escriure-la. Se suposa que Desclot era un funcionari reial, ja que utilitza documents dels arxius i se’n serveix amb forçaconeixement. Això no obstant, el nom de Desclot no es troba reflectit en cap document de l'època de Pere el Gran, cosa estranya, ja que en aquests documents hi podem trobar referències i noms de personatges iservidors del rei, fins i tot d'alguns força humils: correus, joglars, dides.

Aquesta manca de referències ha fet pensar els investigadors[2] que Desclot podia tenir un altre nom i que podiatractar-se de Bernat Escrivà, funcionari reial que ocupà l'escrivania de la cúria de Gandia el 1282 i un any més tard fou nomenat tresorer reial, fins a la mort del rei (1287), continuant a la cort, ambAlfons II el Liberal, amb el càrrec de cambrer reial i morí el 1288.[3][4] Aquest Bernat podia procedir del Rosselló, d'un casal anomenat Es Clot, encara que la família s'hauria traslladat a Valènciadesprés de la conquesta. El cognom Escrivà hauria substituït la referència al lloc d'origen Desclot, al·ludint algun membre de la família que hauria assolit el càrrec d'escrivà reial.La hipòtesi deMiquel Coll i Alentorn que identifica Desclot amb Escrivà es basa en el text de la crònica: es fixa en els elogis que hi ha escrits vers Iaspert de Botonac, bisbe de València, trobant una relació entre lafamília d'aquest amb la de Bernat Escrivà (totes dues procedents de Narbona). Això no obstant, el mateix Coll i Alentorn indica: «Amb tot, per ara no hem superat en aquest sentit la fase de lesconjectures i, com a tals, hem de presentar-les»;[5] resseguint el mateix fil, Manuel de Montoliu indica que podria ser que Bernat Desclot fos el mateix Iaspert o bé un escrivà a les seves ordres que...