Retórica


















Estudiant: María Bonafé Cervera
Data de lliurament: 19 de Diciembre del 2014



PRÀCTICA 1

Oralitat i escriptura. Caracterització. Diferències

L’oralitat és la manifestació vocal que s’exterioritza fonèticament i es una forma natural del llenguatge humà.
L’escriptura,per altra banda, és lamaterialització de la paraula . Aquesta relaciona fonemes i monemes. L’escriptura apareix a l’any 3000 a.C. amb la necessitat de l’home d’ordenar el seu món. Amb aquest fet s’enceta l’història segons els historiadors.
L’oralitat es caracteritza per ser més natural que l’escriptura, ja que aquesta sol estar planificada,es transmet l’informació a través de sons o fonemes, necesita la presencia d’unemisor i és efímera peró al mateix temps pot tindre permanéncia en la memoria.
L’escriptura es caracteritza per ser permanent i menys natural. Està més planificada en quant a estructures i vocabulari peró no conta amb l’emissor directament. De fet hi ha textos que no s’escriuen per a cap propósit pretenciós,com un diari.L’escriptura destaca per l’utilització de monemes, que a la seua vegada associatsamb fonemes formen paraules,aquestes últimes oracions i les darreres textos.
L’oralitat es el model de comunicación més antic de la nostra hitòria. Tuson afirma que la seua funció és “obrir la senda de les relacions socials”.per aixó la ruptura d’aquestes relacions es la suspensió de la parla. Açó es pot vore en una llengua minoritaria en la que participen pocs parlants, quan l’últim d’aquestsfalta la seua llengua mor amb ells.
En la oralitat l’expressió té també un paper molt important , aquesta la composen els gestos o l’expressió corporal,el to de veu,la mirada,l’estructura del missatge,etc…
Es cert que l’escriptura no pot incloure aquestos trets ni pot imitarlos,a soles pot fer una crida d’atenció a la nostra ment per a que pugam imaginar-loPRÀCTICA 2

TEMA 2: Les fases de l’elaboració del discurs: des de la cerca d’idees fins a la redacció final.

I- Planificació
I.I- Anàlisi de la situació
I.II- Cerca d’idees
I.III- Organització d’idees

II-Textualització
II.I- Estructuració del text
II.I.I- Paràgrafs
II.I.II-Estructura de la frase
II.I.III- Prosa disminuida
II.I.IV-Regles per triar mots

II.II- Cohesió
II.II.I - Marcadors textuales
II.II.II - Puntuació
II.II.III- Nivells de formalitat
II.II.IV- Recursos retòrics de la prosaII.II.V- Imatge impresa


III- Revisió
III.I- Correcció de textos
III.II- Decàleg de la redacció









PRÀCTICA 3

Puntuació



“Estem en guerra!”1

L’entorn del PP i el govern de Mariano Rajoy han convertit aquesta expressió en divisa pretesament justificatòria, quan es refereixen a “la deriva” o el “desafiament” sobiranista a Catalunya:“Estem en guerra!”. Això podria equivaler a dir que l’Estat té l’obligació de dedicar tots els seus recursos a impedir la consulta del 9 de novembre o la pretensió d’independitzar Catalunya d’Espanya. Hi tenen dret. Qualsevol estat aspira a mantenir la integritat del seu territori dins d’un ordre democràtic, legal i ètic. Cal qüestionar ,però, aquesta intenció quan l’estat de guerra pot empararmaniobres que no són ni ètiques ni legals i ,encara menys ,democràtiques. Per exemple, l’ús descontrolat dels serveis d’intel·ligència o la utilització d’altres instàncies -policials, judicials o fiscals- per frenar il·lícitament aquesta intenció.
En el cas que afecta la família de l’expresident Jordi Pujol hi ha els fets .Els fets són sagrats i les opinions són lliures ,acostumen a dir els criteris...