Rev.Russa

LA REVOLUCIÓ RUSSA

1 La Rússia dels tsars
Rússia era una autocràcia on el tsar estava investit del poder absolut que provenia de Déu. No estava so0tmès a cap constitució ni havia de retre comptes a cap parlament. Els pilars fonamentals del règim eren una burocràcia fidel, un exèrcit nombrós i l’Església Ortodoxa.
L’imperi Rus tenia una economia agrària en què convivien les grans propietatssenyorials de la poderosa noblesa amb propietaris privats menys importants, kulaks, i algunes propietats comunals, mir. Les condicions de vida dels pagesos eren molt precàries, alguns d’ells encara en règim de servitud, els mujiks. L’agricultura era molt endarrerida i de baix rendiment, amb prou feines donava per alimentar la població.
Des de finals del s XIX, el capitalisme i laindustrialització havien anat penetrant a la part occidental; Polònia, Finlàndia, estats bàltics... . Ciutats com Moscou, Sant Petersburg, Kiev o Odessa havien començat una certa industrialització, molt concentrada i depenent del capital estranger, apareixent un proletariat industrial nombrós que vivia també en condicions precàries i amb salaris molt baixos.
La industrialització havia comportat la difusió d’ideesliberals entre els burgesos i idees anarquistes i marxistes entre els obrers, creixent l’oposició al tsarisme (assassinat del tsar Alexandre II per anarquistes de Terra i llibertat). Es van crear partits liberals com el Partit Constitucional Democràtic, el Kadett, i el Partit Socialrevolucionari Rus, esserita; i sota influència marxista, el Partit Socialdemòcrata Rus, que aviat es va dividirentre menxevics i bolxevics, més radicals.
Durant el regnat de Nicolau II va augmentar l’agitació social i política a causa de l’augment de la corrupció a la cort, que havia caigut sota influència de personatges sinistres, com el monjo Rasputin, i l’empitjorament de les condicions de vida, agreujades amb la guerra russojaponesa de 1904. Així, a 1905, esclatà un moviment revolucionari, amb unamanifestació davant del Palau d’Hivern a Sant Petersburg, que va ser durament reprimida (Diumenge Sagnant), i fets de ressò com el motí de la tripulació del cuirassat Potiomkin a Odessa. Malgrat el fracàs de la revolució, es van fer algunes petites reformes; es convocà la Duma (Assemblea amb representants de diversos grups polítics) i es proposà una reforma agrària.

2 La Revolució de febrer de1917
La defensa dels pobles eslaus com Sèrbia portà a Rússia a entrar a la Gran Guerra des del primer moment. La guerra va precipitar els esdeveniments, les fàbriques van passar a ser indústries de guerra, la recluta de pagesos va fer minvar la producció agrària, els productes escassejaven, els preus pujaven i el poder adquisitiu baixava... L’escassesa i la fam van arribar a gran part de lapoblació. A tot això cal afegir les derrotes militars de l’exèrcit rus, que a causa de la manca d’equip i el mal comandament, va tenir una gran mortaldat de soldats procedents de les classes populars.
En aquest context, a finals de febrer es succeïren en la capital, rebatejada Petrograd, manifestacions i vagues que culminaren amb l’amotinament de la guarnició. Es van formar arreu del país consellsd’obrers, pagesos i soldats, soviets, i davant de la pressió dels partits i d’una part de l’exèrcit, el tsar abdicà. Aleshores la Duma va formar un govern provisional, en principi acceptat pel soviet de Petrograd.
El nou govern, presidit per Livov i el partit liberal Kadett, va prometre reformes polítiques i socials, i volia mantenir-se fidel a les aliances signades i en la guerra, però es va veure quehavia un poder paral·lel, els soviets, cada cop més controlats per Vladimir Ílitx Ulianov, Lenin, i el partit bolxevic, que exigien l’aprofundiment de les reformes i el final de la guerra. En fracassar Livov en les reformes, va ser substituït pel socialista moderat Kerenski, que va prometre accelerar els canvis i fer eleccions, però es va enfrontar al soviet i va perseguir els bolxevics....