revolució japonesa

Estat del benestar a Espanya
L’Estat de benestar inclou les intervencions de l’Estat dirigides a millorar el benestar social i la qualitat de vida de la població mitjançant la democràcia i el capitalisme. Intenta establir un repartiment més equitatiu dels beneficis i de la riquesa entre tota la població a fi d'evitar el malestar social que es produí en les societats europees a la Segona GuerraMundial.

Quins serveis ofereix?
Els serveis públics com ara la sanitat, l'educació, els serveis d'ajuda a les famílies
(com les escoles bressol per a infants de 0 a 3 anys, els serveis domiciliaris per a les persones grans i amb discapacitats, centres de dia, residències de gent gran...)
Sanitat: Amb independència del nivell d'ingressos, a Espanya qualsevol persona té dret a rebreassistència sanitària necessària per a gaudir d’un bon estat de salut.

Educació: Necessitat de transmetre valors com ara la tolerància, respecte a les normes, convivència... La educació és obligatòria fins als 16 anys.

Habitatge: D'acord amb la Constitució, tothom té dret a un habitatge digne. Mesures per poder garantir aquest dret: Reducció d'impostos en l'adquisició del primer habitatge; Habitatgesde protecció oficial; Establir subvencions en funció del nivell d'ingressos.

Tipus de prestacions:

Prestacions universals: s'ofereixen gratuïtament a tota la població, com per exemple sanitat o educació.

Prestacions contributives: Són per qui ha aportat una sèrie de quotes a la seguretat social, com per exemple pensions de jubilació, per les quals és necessari haver cotitzat un mínim de15 anys.

Prestacions socials: Els beneficiats són col·lectius amb recursos escassos o nuls, amb la finalitat que no quedin desemparats en cas de malaltia, atur, invalidesa, viduïtat... Les pensions són part important de l'Estat del Benestar a Espanya . Sense elles, el 68% dels ancians viurien en la pobresa. A més de les pensions, hi ha ajudes a les famílies i prestacions per desocupació.Intervencions normatives: pretenen protegir el ciutadà en la seva condició de treballador consumidor o resident. En aquest tipus d'intervencions l'Estat, en general, no finança o proveeix serveis sinó que dicta normes i sancions per garantir el seu compliment. Aquest tipus d’ intervencions estan poc desenvolupades a Espanya.




El grau de desenvolupament de l'Estat del Benestar espanyol
Hi hadiversos indicadors que s'utilitzen per mesurar el grau de desenvolupament d'un Estat del Benestar . Un d'ells, és el percentatge de la població adulta que treballa en els seus serveis.
Utilitzant aquest indicador , el resultat ens mostra que l'Estat del Benestar a Espanya està molt poc desenvolupat ja que només un 5,9 % de la població adulta treballa en sanitat , educació i serveis d'ajuda a lafamília, un percentatge molt menor que la mitjana de la UE ( que és del 15 , 11%).
Un altre indicador que també s'utilitza per mesurar el grau de desenvolupament de l’Estat del Benestar és la quantitat de fons públics que financen les transferències, els serveis públics i altres intervencions de l'Estat per millorar el benestar de la població , quantitat mesurada com a percentatge del PIB .Aquest percentatge és a Espanya d’un 20,1 % del PIB , mentre que la mitjana europea és de 27,3%.
Cap altre país a la UE (excepte Irlanda ) té una despesa pública social tan baixa com Espanya.
Sanitat i retallades
La despesa sanitària pública ha disminuït, passant de representar un 6,6% del PIB el 1993 a un 5,8 % del PIB l'any 2000 .
Les conseqüències d'aquesta situació són diverses. Una d'elles ésque el 78% d'usuaris consideren que el temps de visita al metge d'atenció primària
és insuficient .
Una altra conseqüència de la baixa despesa pública sanitària és la manca de confort a les
institucions públiques sanitàries, amb elevat nombre de llits per habitació hospitalària . Hi ha habitacions en molts hospitals d'Espanya amb fins a 6 llits per habitació, mentre que als hospitals privats...