Revolució Soviètica

El govern provisional va adoptar una sèrie de reformes: va declarar una amnistia, les llibertats civils van ser reconegudes i va dissoldre la policia tsarista (okhrana), va prometre lliurar les terres dels terratinents als camperols, i va començar a preparar l’elecció per sufragi universal d’una Assemblea Constituent com a pas previ a una república parlamentària. El manteniment de Rússia en laguerra el va enfrontar amb els menxevics, els socialistes revolucionaris i els bolxevics, partidaris d’una pau immediata. D’altra banda, obrers, camperols i soldats van formar soviets per tot el país, que fins i tot van arribar a tenir les seves pròpies milícies armades (Guardia Roja). Entre març i octubre a Rússia hi va haver dos poders paral·lels: el del govern provisional i els dels soviets.Lenin, el líder dels bolxevics, va retornar de l’exili i en les anomenades Tesis d’abril va establir la línia política del seu partit : la ruptura amb el govern provisional, retirada de la guerra, redistribució de la terra, control de les fàbriques pels comitès d’obrers, autonomia per a les nacionalitats i lliurament del poder als soviets. El juliol de 1917, després de fracassar una nova ofensivarussa al front, es va accentuar l’oposició dels bolxevics a la guerra. Van organitzar una insurrecció popular al juliol, però van fracassar i Lenin -amb un partit bolxevic declarat il·legal pel govern- va aconseguir fugir a Finlàndia mentre que Trotski va ser empresonat. Arran d’aquest intent, el príncep Lvov va dimitir en favor de Kerenski, que va formar un nou govern de coalició. A l’agost, elgeneral Kornilov, comandant en cap de l’exèrcit , va dirigir un cop d’Estat amb l’objectiu d’implantar una dictadura militar. Kerenski va poder vèncer la temptativa amb el suport del soviet de Petrograd i dels bolxevics, que dominaven els barris obrers i el port de Kronstadt. L’intent de cop d’Estat del general Kornilov va reforçar la posició dels bolxevics, que des d’aleshores es van llançar al’assalt del poder.
Els bolxevics es van convertir en l’alternativa més popular al govern provisional, quan les condicions de vida a Rússia van empitjorar a causa del desproveiment i el caos administratiu. El soviet de Petrograd, presidit per Trotski des de setembre, el de Moscou i altres soviets urbans del país van fer costat als bolxevics. Al principi de l’octubre Lenin va tornar clandestinament aPetrograd i va convèncer als seus companys de partit de la necessitat d’una insurrecció armada. El dia elegit fou el 25 d’octubre, coincidint amb la celebració del II Congrés dels Soviets de Rússia a Petrograd. Les tropes lleials als bolxevics i la Guàrdia Roja van ocupar els bancs, les centrals telefòniques i les estacions de ferrocarril. La presa de la fortalesa de Pere i Pau va deixar clar quel’exèrcit no dispararia contra el poble i així es va poder dur a terme l’acte decisiu, l’assalt del palau d’Hivern, seu del govern provisional. Paral·lelament es va reunir el II Congrés de Soviets de tot Rússia. Els menxevics i els socialistes revolucionaris van protestar davant del que van considerar un cop d’estat dels bolxevics i van abandonar la sala, cosa que va possibilitar que la delegació delpartit bolxevic tingués una clara majoria. Lenin i Trotski van formar un nou govern, al cual es va donar el nom de Consell de Comissaris del Poble.
Trotsky_Lenin_Kamenev-Party-Congress.jpgTrotski, Lenin i Kamenev

Assalt al Palau d’Hivern
Lenin neteja el món.jpg
El Congrés dels Soviets va adoptar una sèrie de mesures revolucionàries per constituir un estat socialista soviètic: 1. Decretsobre la terra, pel qual s’expropiaven les terres dels grans terratinents, de la corona i de l’Església, i el seu lliurament als soviets de camperols. 2.Concedir el control de les fàbriques i i de les mines als soviets obrers. 3. Establir la jornada de vuit hores. 4. Reconeixement del dret a l’autodeterminació de les nacionalitats. 5. Acordar un armistici per aconseguir la pau amb Alemanya,...