Revolucion industrial

Albert Andiñach Grup: M3
01-03-10
PRÀCTICA WRIGLEY: Resum del text

És enganyós suposar que abans i després de la Revolució Industrial hi va haver períodes de relatius estancaments separats per un període de canvi febril. El segle XX fou una època de ràpids canvis, però seria un error dir que elsanys anteriors a Revolució Industrial es caracteritzen per un canvi relativament petit. Tampoc és satisfactori quedar atrapat per la terminologia en quan a la consideració de la Revolució Industrial com un fenomen unitari i progressiu. Aproximadament, a partir del 1830 el creixement existent va ser més aviat la extensió d’una expansió amb una genealogia molt llarga; només a partir de aquell momentvan ser noves forces les que van sostenir progressivament l’ímpetu del creixement.
La característica distintiva de la Revolució Industrial, que ha transformat les vides de les societats industrials, ha estat un augment ampli i sostingut dels ingressos reals per càpita. Sense un canvi com aquest, els ingressos totals haurien continuat destinats a l’alimentació i la força de treball s’haguéscontinuat utilitzant per treballar la terra. Aquest augment dels ingressos reals va provocar canvis molt importants en l’estructura de la demanda concebible, y amb concordança amb això, variacions del mateix estil en la estructura de l’ocupació; urbanització progressiva i la multitud de mudances associades que comprèn la Revolució Industrial. Però aquesta definició del creixement econòmic, per exemple,dirigeix l’atenció cap als augments de la productivitat, evitant suposar així que els canvis crítics es donaven en la indústria. També assegura que es tenen en compte tant les tendències de la població com les de la producció. Una duplicació de la producció i del nombre d’habitants representa un creixement substancial del producte agregat, però cap millora en la productivitat. Es pot dir que unaRevolució Industrial està en marxa quan la producció es força superior a la població.
Hi havia oportunitats per incrementar la producció i la productivitat. Es van descobrir les connexions entre la mida del mercat, la disponibilitat dels transports, els artificis comercials i l’especialització de funcions, es van analitzar les relacions entre l’exercici del interès individual racional y el beneficipúblic, es va explicar el paper clau del govern en la protecció de persones i possessions,...No obstant, es considerava que el creixement estava limitat pel fet de que un de la triada de factors –terra, treball i capital- combinació de la qual depenia tota producció, tenia una oferta limitada. La superfície de la terra no podia créixer i per això era impossible escapar, a llarg termini, del’impacta dels rendiments marginals decreixents en l’agricultura, tot i que aquests es podien posposar.

En els escrits dels economistes clàssics hi ha un reconeixement de la importància de la productivitat de la terra per totes les activitats productives de la societat. A menys que hi hagués avenços destacats en lles tècniques de producció, seria necessari que cada vegada les inversions fossin de méscapital i de més treball per aconseguir un increment unitari de la producció. Això a la vegada conduí a l’estat subsegüent. Per tant, qualsevol creixement era limitat. Casi es podria dir un creixement condicional, que les pressions originades pel comportament d’un altre membre de la triada de factors econòmics bàsics podien convertir en incert. La oferta de treball és una funció dels moviments dela població. Adam Smith donava per segur que l’elevada fecunditat dels jornalers i dels artesans garantien l’existència d’un gran creixement potencial, però creia que el grau de creixement efectiu estava determinat per la relativa prosperitat dels temps. Quan s’activava la demanda de treball, hi havia plena ocupació i els salaris eren comparativament alts.
Els escrits dels economistes, però,...