Revolucion liberal 1808-1874
1
La revolució liberal
(1808-1874)
La Constitució de 1812 només va tenir vigència durant pocs anys, però constitueix una
referència en la política de l’Espanya dels segles XIX i XX.
Esquema
1. La Constitució de 1812 i la
Restauració absolutista
2. El règim liberal: progressistes i moderats (1833-1868)
3. El Sexenni Revolucionari
(1868-1874)
4. Catalunya i larevolució
liberal
5. Els orígens del catalanisme
6
Entre el 1808 i el 1874 es va produir a Espanya el pas de l’absolutisme
al sistema liberal, que es coneix amb el nom de revolució liberal.
El camí que va seguir aquest procés de canvi va estar ple de tensions:
anys d’absolutisme (el regnat de Ferran VII), períodes de màxima radicalitat revolucionària (la Primera República) i etapes de governsliberals
molt conservadors. A tot plegat cal afegir les guerres civils entre els sectors protagonistes del canvi, els liberals, i els sectors absolutistes que s’hi
resistien, els carlins.
La revolució liberal (1808-1874)
succeir. El període es pot estructurar, políticament
Espanya va iniciar el segle XIX amb un règim absolutista i el va acabar amb un règim liberal. Entre el 1808
i el1874 va tenir lloc, doncs, la revolució liberal a
Espanya. Aquesta revolució, però, es va diferenciar
del context europeu per tres guerres civils (les guerres carlines) i la inestabilitat política, que es va caracteritzar per la intromissió constant de l’exèrcit en
la política (cops d’estat o pronunciamientos) i el seguit de constitucions de signe diferent que es van
parlant, en quatregrans fases: la guerra del Francès
(1808-1814), el regnat efectiu de Ferran VII (18081833), el regnat d’Isabel II (1833-1868) i, finalment,
l’anomenat Sexenni Revolucionari (1868-1874), període en el qual es van succeir dos règims –la monarquia d’Amadeu de Savoia i la Primera República
Espanyola– i que va acabar amb el cop d’estat del
general Pavía i la dictadura del general Serrano
(1874).Font 1.
1810
1820
1830
1840
Regnat de Ferran VII
(1808-1833)
Guerra del
Francès
(18081814)
1860
Regnat d’Isabel II
(1833-1868)
Primera
guerra carlina
(1833-1840)
Trienni
Liberal
(1820-1823)
1812
Constitució
de Cadis
1850
1837
Nova
constitució
1845
Constitució
moderada
1880
Sexenni
Revolucionari
(1868-1874)
Segona
guerra
carlina(1846-1849)
Tercera
guerra
carlina
(1872-1876)
Dècada
Moderada
(1844-1854)
1834
Estatut
Reial
1870
Bienni
Progressista
(1854-1856)
1856
(Constitució
no promulgada)
Reacció moderada
i reinstauració
d’un règim liberal
conservador
1869
Nova
Constitució
1873
Constitució de
la República
Espanyola
7
1. La Constitució de 1812
i la Restauració absolutista
᭤L’inici de l’Edat Contemporània, entre el final del segle XVIII i els primers anys del segle XIX, va estar marcat a Europa, des del punt de vista
polític, per un fet d’una importància indiscutible: la Revolució Francesa
(1789).
En el tombant del segle XVIII al XIX regnava a Espanya Carles IV,
de la dinastia borbònica. El regnat de Carles IV (1788-1808) es veié particularment trasbalsat pelsfets revolucionaris. Les primeres notícies del
que succeïa a França ja van inquietar profundament els governants espanyols d’aquella època. Tot i que els primers consellers del rei Carles eren
il·lustrats*, i per tant simpatitzaven amb la idea de posar fi a la societat estamental* i als privilegis del clergat i de la noblesa, no qüestionaven gens l’absolutisme* de la monarquia, tal com haviapassat al país veí
amb l’esmentada revolució.
L’execució a la guillotina del rei francès Lluís XVI l’any 1793 va transformar la desconfiança en hostilitat oberta. Carles IV declarà la guerra a la
República Francesa, com de fet van fer la majoria de les monarquies
europees. El conflicte entre Espanya i França es va localitzar només en
territori català (la Cerdanya, el Rosselló, la Val d’Aran i...
Regístrate para leer el documento completo.