revolucion liberal

La revolució liberal a Barcelona
R. Arnabat

Ramon Arnabat en el seu article La revolució liberal a Barcelona. Política de classes i classes de política, ens fa una breu síntesis sobre la revolució liberal a Barcelona, el contextualitza dins del període entre 1808 i 1868. Es produeix un procés de transició entre un absolutisme i un liberalisme, un canvi de domini de classe, onl’aristocràcia perd influència i aquesta és substituïda per la burgesia benestant, i on es veuen les consolidacions dels partits polítics i la seva evolució: partint dels absolutistes fins arribar als demòcrates i republicans. El propi autor ens parla de dos tipus de revolució que actuen a l’hora i que són totalment paral·leles, aquestes són la revolució burgesa que es produeix, segons l’autor, en un terminimitjà, i la revolució liberal que es fa en un termini més curt. Tot això anirà juntament amb un procés de constitució de la burgesia i del proletariat, enteses com a classes socials, que van anar marcant els seus objectius i definint les seves polítiques de classe i anar més enllà d’aquestes fins a arribar a una política de masses.
Fontana, dos moments d’evolució política de la burgesia espanyola: elprimer, en la realització de la revolució, parla d’un liberalisme utòpic, en que es creia que el poble podria ser feliç amb el nou ordre polític i l’establiment de la propietat. Els liberals del 1820, més realistes, haurien intentat assegurar el sistema augmentant la base propietària. Però seguint amb aquest liberalisme utòpic. 1
En tot aquest marc, és un període constant de conflictespermanents marcat per les bullangues, les guerres i les repressions. Tot això anirà transformant la ciutat de Barcelona, tant social com políticament i també econòmicament. Hi ha un nexe comú que va canviant amb la ciutat, és l’Ajuntament de Barcelona i el seu ball de canvi polític entre moderats i progressistes, republicans i radicals. El poder local és una peça important dins de l’aparell Estatal, és peraixò que l’autor es basa per fer aquest anàlisis de canvis polítics, tant a nivell general com a nivell local. En aquest cas es centra en Barcelona, que és el motor de Catalunya en aquest temps de conflictes. L’autor analitza qui hi ha, com i per què accedeixen i que fan amb aquest poder, aquests interrogants són els segueix per analitzar l’Ajuntament de Barcelona en els seus diferents temps.La transformació de la ciutat durant aquest període és total. L’augment demogràfic es duplica al arribar al 1868, i l’entramat urbà també pateix canvis amb el projecte d’Ildefons Cerdà al 1860.
Els grans canvis es produeixen a les classes socials: a l’elit barcelonina hi han dels que viuen de les seves rendes (nobles i hisendats) i aquells que viuen dels seus negocis (burgesia), els professionalsliberals que també agafaran força i els treballadors, que formen part de gairebé de la meitat de la població de la ciutat. Tots aquests seran els protagonistes d’aquest període, on veurem com poc a poc van pujant en l’escala política i van revoltant-se per aconseguir els seus objectius.

Ramon Arnabat divideix aquesta etapa turbulenta en 3 grans parts: a) La crisi de l’absolutisme (1808-1833),on fa un anàlisi sobre els Ajuntaments afrancesats i absolutistes i el Trienni Liberal (1820-1823), b) La revolució liberal (1834-1840) on treballa sobre el període Estatuista2 i el temps de Les Bullangues (1835-1837) i el Trienni Progressista (1841-1843) i c) El domini moderat (1844-1868) on s’analitza la Dècada Moderada (1844-1854), el Bienni Progressista (1854-1856) i els Moderats iUnionistes (1856-1868)
Finalment acaba l’article amb una conclusió sobre el període treballat i la seva localització Barcelona. L’autor en el camp d’estudi de l’Ajuntament de Barcelona hi fa una diferenciació entre els ajuntaments absolutistes3 i els ajuntaments liberals4 diferenciant aquest últim entre períodes d’avenç polític5 i períodes d’estancament polític6.
Com a breu comentari del que passa...