Revolució Francesa (breu explicació)

Revolució francesa

Com França estava arruïnada per la guerra de la independència del EUA es va convocar als estats generals per proposar que els nobles paguessin. La burgesia volia que això es votés per persona, en comptes de per estaments. Els simpatitzants d’aquesta proposta es van unir a la burgesia i es van proclamar Assemblea Nacional. Llavors el rei tanca la sessió i l’assemblea esreuneix en el poliesportiu de Versalles (jeau de paume) i juren no sortir fins fer una constitució, cosa que el rei acaba acceptant.

Es forma la comuna de parís (un ajuntament nou amb electors actius, o sigui, la gent que vota) i creen la guàrdia nacional (una milícia per fer front a tropes estrangeres i als contraris de la revolució). I al dia següent (14 de juliol), comandada per Desmoulins, unamultitud de revolucionaris assalten la bastilla de parís per agafar armes.

Quan els camperols s’enteren de la presa de la bastilla comencen a assaltar castells i cremar-los. Comença la gran por. L’assemblea troba de calmar-los treient el feudalisme i el delme, amés d’haver-se aprovat la Declaració dels drets de l’home i el Ciutadà. Però no es suficient, i una multitud assalta Versalles, onobliguen al rei a marxar cap a parís, a les Tuileries. L’assemblea s’instal·la al costat.

Com encara van malament de diners, el estat vol treure’n de l’església: es queda amb els seus bens, es suprimeixen totes les ordres religioses (excepte les de caritat) i es fa una Constitució Civil del Clero (que els càrrecs eclesiàstics siguin per votació, i considerats com a funcionaris del estat).L’assemblea acaba obligant a Clero a jurar-la, lo que la enfronta amb el Papa.

Llavors el rei prova de fugir cap a la frontera austríaca però fracassa, tornant a parís amb un ambient molt hostil. Això provoca una concentració de republicans al camp de mart que la guàrdia nacional dissol.

El 3 de setembre s’acaba de redactar la Constitució del 91, i el rei l’accepta 10 dies després. Un mes després telloc la primera reunió de l’Assemblea legislativa, amb els diputats renovats. Es va decretar que, si els nobles emigrats no tornaven a per les seves terres fins l’1 de gener, serien desterrats amb pena de mort, i que el clergue que no juri la Constitució Civil del Clero seria considerat sospitós.

Però el rei veta les dues. I per sobre es sospita que esta en tractes amb Àustria i Prussia per aque li tornin la seva monarquia. Per això volen adelantarse de Àustria i declarar-los la guerra per expandir la revolució.

I amb aquest ambient de crisis i de fam comença la guerra contra Àustria el 28 d’abril del 1792. Fan una ofensiva a Bèlgica, però Àustria és millor, i amb la seva contraofensiva entren a França. Es dispersa l’exercir francès i s’allisten 31 batallons nous.

Finalment, esdeporta el clergat que es nega a jurar la seva constitució. I com el rei segueix ventant-lo tot, s’organitza una marxa cap a les Tuileries per pressionar-lo, però no firma res.

A la vista de la pressió a la que és sotmès el rei, La Fayette prova de fer un cop d’estat, però el rei es nega a rebre ajuda d’ell. També es rep una amenaça a parís del cap de l’exercit austríac, el Duc de Brunswick,dient que com al rei li passi alguna cosa hi hauran represàlies.

Amb aquest últim missatge la comuna (i en general el poble) s’ofèn, i creen una comuna insurreccional que assalta el palau reial (el rei es refugia a l’assemblea) i que crea un tribunal revolucionari per tractar amb els sospitosos.

Sota la pressió de la nova comuna, l’assemblea empresona al rei. Lo que revolta la Vendee, unaregió monàrquica. Això afegit a que cau Verdú i que els austríacs estan en camí, significa que París perilla.

Amb aquesta amenaça, i animades per la premsa, comencen les matances incontrolades a les presons plenes de sospitosos, amb l’objectiu de que no parlin mal de ningú quan arribin els austríacs. Tot això en plenes eleccions amb sufragi universal per a una nova assemblea constitucional que...