Riadas del 62

INTRODUCCIÓ
La nit del 25 de setembre de 1962 un aiguat de proporcions colossals va castigar el Vallès Occidental i va arrasar tot el que va trobar al seu pas en una superfície de 900 quilòmetres quadrats.
Hi va haver un miler de víctimes, un fet produït per la suma de diverses circumstàncies. En primer lloc les condicions geogràfiques del Vallès, que té enclavades les poblacions en un plainclinat que descendeixdirectament. En segon lloc, la brutalitat de la tempesta de la nit del 25 de setembre, en la qual van caure 240 l/m². I en tercer lloc, els infrahabitatges i les barraques construïdes per la mateixa població immigrant a les lleres de les rieres, en zones molt allunyades del centre de la ciutat.
El principal motiu d’aquest fet catastròfic, va ser, que Cerdanyola va serassolellat i xafogós. Només alguns pronòstics meteorològics advertien d’inestabilitat de temperatures i augment de nuvolositat. Al migdia va començar a ploure i la pluja es va anar intensificant durant la tarda fins al vespre. Entre les 22:30 h i les 23:20 h , l’aiguat va deixar un registre de 182 l/m² a l’observatori de la Mola i un registre de 95 l/m² a l’estació meteorològica municipal de Sabadell,és a dir, 2,16 litres per minut durant prop de tres quarts d’hora. 

Avui fa 50 anys de les riuades catastròfiques del Vallès que van damnar famílies i llars. Sí bé Terrassa i Sabadell van ser els dos municipis més afectats, a continuació ve Ripollet, poble que va patir el fet que la casa Roqueta, amb la família que hi havia dins, se’ls endugués les aigües esborrajades. També la casa Masachs varesultar afectada, però en una escala sensiblement menor. Era un dia gris i fosc i les pluges torrencials van fer que les aigües caiguessin entre la serralada Litoral (aprox. 500 m alçada) i la Pre-Litoral (aprox. 1500 m alçada), les quals van omplir amb rapidesa les lleres des rieres assegades i plenes de desastroses barraques que la gent pobre havia construit, cases i tallers. La conseqüència vaser la revinguda màxima dels rius.
Les consequències especials que concorreguen contribuïren, sens dubte, a la catàstrofe. D’una banda la intensitat de les pluges, que se situaren a la banda alta del que aquest fenoment solia presentar com a mitjana i la nocturnitat de la riuada accentuaren les dificultats d’una possible reacció. D’una altre el fet que la indústria tèxtil feia més d’un segles queanava ocupant lentament i imprudenment espais fàcilment inundables d’unes lleres del riu habitualment amb molt poc cabal multiplicà les possibilitats de víctimes mortals. Però el més greu fou el fenomen més nou i evitable: la presència de centenars d’edificacions d’habitatges irregular a rius i torrenteres.
La major part de les morts d’aquella nit terrible foren immigrants arribats en les duesdècades anteriors, laboralment integrats en la societat catalana però que mancats d’accés a un habitatge digne vivien en campaments que foren arrasades per la riuada. Davant d’aquest fet, les consideracions sobre la catàstrofe natural queden superades per la criminal irresponsabilitat del règim polític franquista. Perquè el règim coneic¡xia perfectament la situació del que s’anomena pudorosamenthabitat subintegrat al voltant de les principals ciutats catalanes del període.
Les dificultats per acollir immigrants, inexistents en matèria d'ocupació, eren paoroses en matèria d'habitatge, en una activitat que restava en mans de la iniciativa privada, sense cap incentiu per a edificar albergs populars. Així les coses, els ajuntaments es reservaren des del primer dia el dret d'expulsar elsimmigrants quan feien nosa tal i com informava la memòria d'activitats de l'Ajuntament de Sabadell publicada el 1944 ...divuit anys abans del desastre! Des de 1949 funcionava a Barcelona un centre de reclusió i deportació d'immigrants irregulars al Palau de Missions de Montjuïc i des de 1952 una circular del governador civil Felipe Acedo obligava als consistoris a prendre mesures preventives i de...