Rien

ANÀLISI FORMAL SOBRE ITACA
El poema "Ítaca" de Konstantin Kavafis és un text que, darrera d'una aparent simplicitat, mostra una gran regularitat constructiva, fet que li proporciona unitat icontundència. Des del punt de vista de la construcció, hi trobem uns mateixos procediments (sobretot els recursos de repetició) aplicats amb profunditat i fins a les últimes conseqüències. Des del punt devista del significat hi trobem la identificació de tres mons, fet que amplia els ressons efectius de tots els elements del poema.
Hi ha dues parts fonamentals que cal distingir. La primera, del v. 1 alv. 24, desenvolupa la premisa de no mediatitzar, en un viatge, el camí per la destinació. La segona, del v. 25 al 38, trau conclusions d'aquest distanciament del fi d'un viatge a partir del fet de nooblidar tampoc la destinació.
La primera part és més expositiva. Hi trobem un domini clar dels períodes llargs, característica que resulta dels esmentats recursos de repetició. De fet, només hi haquatre oracions(considerant-ho, si més no, a nivell de significat), que constitueixen quatre (de fet tres) moments diferenciats d’aquesta part.
L’oració del v. 1 al 3 enunciaria la primera tesi (i defet la principal), que hem considerat una premisa més amunt: no mediatitzar… L’oració del v. 4 al 9 i la del v. 10 al 14 hi oposarien en certa mesura una antítesi: anant de viatge no trobarem mésenemics que els propis fantasmes. L’oració del v. 14 al 24 (el fet de considerar una sola oració les quatre que hi ha en aquests onze versos és una llicència que explicarem més avall) seria una represa iconcreció de la tesi: allò que fóra bo de trobar si el camí dura prou. Malgrat l’amplitud de les oracions, la sintaxi no és molt complexa, i la recepció del sentit és relativament senzilla. Això es deua l’esmentada regularitat i repetició constructiva. Els recursos són fonamentalment tres: anàfora, paral·lelisme i zeugma (amb presència també de quiasmes).
Les anàfores, com a repeticions de...