rituals religiosos

RITUALS DE INICIACIÓ RELIGIOSA
Els rituals de iniciació religiosa es duen a terme en individus que volen introduir-se en una nova religió. Les religions monoteistes actuals tenen cada una un ritual de iniciació necessari per formar part de la seva comunitat religiosa. El judaisme té un ritual de iniciació anomenat En la religió cristiana el ritual d'iniciació es el baptisme, aquest consisteixen abocar aigua sobre el front de la persona o submergir-la en aigua, s'aplica a nens o a creients adults . Aquest ritual pretén purificar l'ànima de la persona a través de l'aigua i manifestar públicament un nou naixement espiritual. Aquest ritual només es pot realitzar una vegada a la vida. A l'islam quan naix el nin el pare l'hi susurra el més prest possible a l'orella dreta el “la cridada al'oració”, després l'hi posa un poc de mel a llengua i, a partir d'aquest moment, el nen es musulmà. Quan fa set dies del seu naixement es celebra una cerimònia anomenada aquiqa per posar nom al nen, també s'afaita el cap al nen com a símbol de puresa.


RITUALS FUNERARIS CANIBALS

Es una pràctica habitual el consum de cosos inerts durant els rituals funeraris d'enterrament, habitualment enaquests rituals funeraris es consumeixen les cendres, la carn carbonitzada o els ossos triturats dels difunts. Una vegada que els foc havia cremat per complet al difunt es procedia al consum dels seu cos carbonitzat, o també s'enterrava al difunt i s'esperava que la carn desaparegues, llavors s'exhumava amb molt de respecte el cadàver o part d'ell i es tornava a enterrar a la casa de la família oes col·locaven els ossos en canastres penjades sobre les bigues del sòtil més tard es polvoritzaven, es mesclaven amb un beuratge i es consumien en gran aflicció. Sobre aquestes pràctiques hi ha molts de casos en societats tribals. Els guiacas, un poble situat a Alt Orinoco a Sudamèrica, practiquen el canibalisme funerari ritualitzat, es cremen els difunts a la plaça del poble el dia de la sevamort, posteriorment es remolleixen els ossos semi-carbonitzats d'entre les cendres i es trituren en un morter de fusta. La pols resultant s'introduïa en petites carabasses i aquestes s'entregaven als parents més propers del difunt, que els col·locaven aprop de la teulada de les seves barraques. En ocasions especials els parents posaven part d'aquesta pols dins d'una carabassa gran, l'omplien finsa la meitat de sopa de plàtan i es bevien la mescla entre lamentacions. Els craquiets, torraven a foc lent als seus cacics morts, fins que els cadàvers romanien completament secs, i envoltaven les restes momificades en una hamaca nova, que penjaven a la barraca abandonada del cacic. Al cap d'uns anys més tard, els seus parents celebraven una gran festa, cremaven a la mòmia i prenien les cendresmesclades amb chicha, una beguda elaborada amb blat fermentat. Moltes cultures cremen els cadàvers, els exhumen passats un parell d'anys i ingerien amb chicha o una altra beguda fermentada juntament amb la pols dels ossos dels seus difunts. Altres cultures practiquen rituals funeraris caníbals diferents, com el cas dels cunibos. Els cunibos cremaven únicament el pel dels nens morts i prenien elscentres mesclades amb aliments o brou de peix. També es coneixen tribus que consumeixen la carn dels difunts torrada, però aquesta pràctica pot provocar efectes nocius per la salud degut a que la mort natural d'una persana pot des causada per una malaltia contagiosa i aquesta es pot transmetre al consumidor de la seva carn. Això va passar als forés una tribu que residia a la zona alta de Nova Guinea,van ser víctimes del kuru ( anomenada també la malaltia de la rialla perquè en estadis avançats de la malaltia les víctimes perdien el control dels músculs facials, donant la sensació de que reien fins a morir-se). Els rituals funeraris dels forés obligaven a les dones família del difunt a enterrar el seu cadàver en una sepultura poc profunda, després d'un temps les dones exhumaven els ossos i...