RNA: TRANSCRIPCIÓ I PROCESSAMENT

Els primers investigadors tenien bones raons per pensar que d’informació no es transferia de manera directa del DNA a la proteïna, pel fet que el DNA es troba en el nucli i les proteïnes es sintetitzen al citoplasma, i per tant, és necessari un intermedari, que és l’RNA.

Experiment de pols i caça (Volkin i Astrachan):
Mitjançant aquest experiment van demostrar el paper fonamental de l’RNAcom a intermediari entre el DNA i la formació de proteïnes. L’experiment va consistir en subministrar Uracil radioactiu a un conjunt de cèl•lules durant un interval de temps molt curt (pols). Això va fer que tot l’RNA sintetitzat a partir d’aquell moment estigués marcat per l’Uracil radioactiu. Després, es van transferir les cèl•lules en un medi amb Uracil no radioactiu. Aquesta fase de caça, vaservir per tallar la incorporació de reactivitat en l’RNA. Com que l’RNA es a degradant, les cèl•lules obtingudes just després de la caça tenien RNA format amb Uracil no reactiu i per tant no estaven marcades. Això ens indica que el temps de vida de l’RNA és extremadament curt.
Si es realitza l’experiment amb cèl•lules eucariotes, s’observa que l’RNA es sintetitza en el nucli i posteriorment estrasllada al citoplasma.
Per tant, l’RNA sembla el candidat idoni com a intermediari del DNA per formar proteïnes.

Propietats de l’RNA:
1. L’RNA generalment és una molècula d’una sola cadena de nucleòtids, no de doble cadena com el DNA, cosa que li aporta més flexibilitat i pot formar una gran varietat d’estructures complexes en tres dimensions. També pot aparellar els nucleòtids de la sevacadena formant plecs, aquest aparellament intramolecular de bases és un determinant important de la forma de l’RNA
2. L’RNA presenta la ribosa com a sucre estructural dels seus nucleòtids i no pas la desoxiribosa del DNA. La presència del grup hidroxil (OH) en la ribosa facilita l’acció de l’RNA en molts processos cel•lulars importants.
Igual que una cadena individual de DNA, l’RNA està format erun esquelet de sucres-fosfat, amb una v1ase lligada covalentment a la posició 1’ de cada ribosa. Els enllaços sucre-fosfat es realitzen entre les posicions 5’-3’ del sucre, igual que en el DNA, de manera que l’RNA també tindrà un extrem 5’ i un 3’.
3. Els nucleòtids de l’RNA anomenats ribonucleòtids contenen com a bases l’Adenina, la Guanina, la Citosina i en lloc de la Timina, l’Uracil (basepirimidinica). L’Uracil s’uneix a l’Adenina amb ponts d’hidrogen, però també és capaç d’unir-se, tot i que més dèbilment amb la Guanina. Aquesta capacitat de l’Uracil d’unir-se a l’Adenina i la Guanina, fa que l’RNA pugui adoptar formes moleculars diverses importants en nombrosos processos biològics.
4. L’RNA, com si fos una proteïna, pot catalitzar reaccions biològiques, les molècules capaces de feraixò s’anomenen ribozims.

Tipus de RNA: Podem classificar l’RNA en 2 tipus generals
1. RNA missatger (mRNA): transporta d’informació del DNA la citoplasma per poder sintetitzar les proteïnes. Per la gran majoria de gens, els transcrits de RNA són només uns intermediaris necessaris per la síntesi d’una proteïna, que és el producte funcional que influeix sobre el fenotip.
2. RNA funcional: noporta informació per la síntesi de proteïnes, sinó que és el producte final capaç de realitzar funcions i participar en processos cel•lulars. Cal destacar que els RNA funcionals són actius com a RNA i mai es tradueixen en polipèptids. Hi ha diversos tipus de RNA funcional, i els dos que es troben tant en eucariotes com en procariotes són l’RNA de transferència i l’RNA ribosòmic.
o RNA detransferència (tRNA) : són molècules responsables de portar l’aminoàcid correcte a l’mRNA en el procés de traducció.
o RNA ribosòmic (rRNA): són el component majoritari en els ribosomes, les màquines macromoleculars que guien l’ensamblatge de la cadena d’aminoàcids junt amb l’mRNA i els tRNA.
La col•lecció complerta de tRNA i rRNA està codificada per un nombre petit de gens. Tot i això, encara que els...