roberto



LA ÉTICA PROTESTANTE
Y EL ESPÍRITU DEL
CAPITALISMO





Nom: Roberto Aguado Mejias
Grup: F3

Índex
Aportacions y comentaris sobre debats generats a classe ....................pàg 3-5
Comentari del llibre...........................................................................................pàg 6-8Conclusió...............................................................................................................pàg 9





















Comentaris i aportacions sobre debats generats a classe


Introducció , confessió i estructura social.

Max Weber(1864- 1920) va ser un gran estudiant, arribant a ser professor d’universitat. També va desenvolupar la seva carrera política, on va conviure unaèpoca en la qual va descatar l’esclat de la Primera Guerra Mundial.
Va formar part dels protestants que volien formar una revolució cap al capitalisme.
M’agradaria destacar en la pàgina 46 del llibre on l’autor en parla que el països més desenvolupats econòmicament són al mateix temps el que no tenien cap control religiós-eclesiastic, respecte d’altres països. Per això ell mateix plantea lapregunta: “ ¿ Como pudo ocurrir, pues que, precisamente estos países más desarrollados económicamente,y dentro de ellos precisamente las > ascendentes desde el punto de vista económico , no solo permitieran ese puritanía, sinó que, en su defensa, desarrollan un heroísmo que las clases burguesas como tales en raras ocasiones habían conocido antes y que, después, no conocerían jamás . Ell mateix esrespon que aquest porcentatge tan elevat de capital dels protestants és a conseqüència de una situació patrimonial rebuda históricament.

L’esperit del capitalisme.

En aquest apartat, observem com l’autor, Max Weber, ens presenta que és per ell el capitalisme i podem vuere un exemple molt clar al començament del punt II.

A la pàgina 57, en el segon parágraf, el propi autor ens explica: “piensa que el tiempo es dinero.... y que el crédito es dinero...” . Aquesta explicació sobre la qual destaco, perque observem com a través d’un exemple com es administrar el diners en una societat capitalista ens permet anar obtenin més beneficis al llarg del temps, però que si no sabem administrar aquest diners i fem un mal ús d’ells, també podem observar com no obtenim cap benefici.

Gràciesaquest paràgraf, veiem com el aquesta societat capitalista que té en ment en propi autor i la podem traslladar fins a l’actualitat, on sabem que realitzan un ús adequat i realitzan inversions, obtindrem més beneficis que no si ens dediquem a malgast
Punt III : La nocio luterana de Beruf.

D’aquest apartat del llibre, m’agradaria realitzar la meva aportació sobre la concepció que es té sobre laprofessió luterana. Concretament m’agradaria destacar sobre la meva aportació les pàgines 90 a 93 del llibre, que comença explican:
“el lutero recibe su concepto de profesión como ese dogma central de todas las confesiones protestantes, que rechaza la diferenciación que hacen los católicos entre preacepta y consilia dentro de los mandamientos de los cristianos y que solo reconocen como únicomedio para vivir de manera grata a Dios, no la superioridad al ascetismo monacal sobre la moralidad intramundana, sino exclusivamente el cumplimiento de las obligaciones intramundanas derivades de la posición de cada uno en la vida, cumplimiento que se convierte así en su profesión”
En aquest paràgraf podem veure com en la professió de luter ha de treballar d’una manera molt eficaç i d’una forma onhan d’esforçar-se al màxim per obtenir els màxims beneficis i que es l’unica manera de mantenir aquesta concepció que arriba a través de la religió. Cada persona ha de cumplir les seves obligacions que venen determinades per la seva posició social i cada dia rere dia tenen que complir dins de la seva professióar-los.
Segona part, punt IV “Els fonaments religiosos de l’ascetisme intramundà”,...