rock

Resum llatí T-1
L’ORIGEN DE LES LLENGUES CLASSIQUES
Les llengües indoeuropees
-Solen agrupar-se en famílies lingüístiques , es a dir comparteixen un mateix origen. La major part de les llengües que es parlen avui en dia pertanyen a la família indoeuropea (l’indoeuropeu , llengua de la qual deriven)
-L’afroasiàtica (àrab i l’hebreu), la sinotibetana (xinès, tibetà, birmà,...); la tai(llengües de Tailàndia, Laos, Birmània i regions de la Xina i el Vietnam); la família maia-zoque (llengües pre-colombines parlades a Mèxic, Guatemala i part d'Hondures); la papú (més de 700 llengües parlades a Nova Guinea i a les illes del voltant), etc.
El “descobriment” de l’indoeuropeu
-Es remunten ja al segle XVI
L’indoeuropeu és una llengua de laboratori, una hipòtesi de treball en contínuarevisió. Ha estat reconstruïda pels lingüistes a través de la comparació de les llengües que en deriven.
-Els primitius parlants de l’indoeuropeu haurien deixat la seva “pàtria” originària en successives onades migratòries. I, ja assentats en nous territoris, la seva llengua primigènia va anar evolucionant i transformant-se, degut al pas del temps i al contacte amb les llengües autòctones i veïnes.D’aquesta manera en van sorgir diferenciacions dialectals i, posteriorment, en van néixer llengües diverses que, pel seu origen comú, són anomenades llengües indoeuropees.
4.Relaciona aquestes llengües modernes amb el grup lingüístic indoeuropeu al qual pertanyen:

1. danès a. Grup indoirànic
2. anglès
3. català b. Grup itàlic (llengües romàniques)
4. suec
5. escocès c.Grup germànic
6. hindi
7. letó d. Grup eslau
8. rus
9. persa modern e. Grup bàltic
10. polonès f. Grup cèltic


Situar les 9 llengues romàniques actuals









De les escasses llengües no indoeuropees de l’Europa actual, cal destacar el basc o èuscar; el finès, el lapó, l’estonià i l’hongarès (que pertanyen a l’anomenada família uraliana); el georgià (de la famíliacaucàsica) i el turc (que els lingüistes solen incloure dins d’anomenada família altaica).
Set de les deu llengües més parlades del món són d'origen indoeuropeu: l'anglès, l'espanyol, l'hindi, el portuguès, el bengalí, el rus i l'alemany.
EL LLATI i LES LLENGUES ROMANIQUES
L’expansió territorial de Roma va comportar que els soldats, colons i administradors imposessin la seva llengua i elsseus costums als pobles sotmesos, en un procés d’assimilació cultural i lingüística que rep el nom de romanització.
A la caiguda de l’Imperi romà d’Occident, el llatí, lliure de la força unificadora de l’estat, va evolucionar de forma diferent als diversos territoris, fins que va fragmentar-se en dialectes que, més tard, donarien lloc a les llengües romàniques. Va ser un procés lent, progressiu,en el qual van influir múltiples factors:
les llengües romàniques no deriven del llatí escrit, literari, sinó del llatí parlat, col·loquial (l’anomenat llatí vulgar), que no era, en absolut, una llengua uniforme.
les parlades abans de la conquesta romana -que van acabar desapareixent- (substrat); les llengües introduïdes als territoris romanitzats que no substituïren el llatí (superstrat); il’influx de les llengües veïnes (adstrat).

influències que, sobre el llatí vulgar base, han tingut altres llengües:
el substrat : fonamentalment, l’ibèric, però també el celta i el basc
el superstrat: germànic i àrab
l’adstrat: occità, castellà, francès, italià, llengües precolombines, anglès, etc.
Les llengües romàniques van sorgir entre els segles VII i IX dC.
Les llengües romàniques oneollatines actuals són: el gallec-portuguès, el castellà o espanyol, el català, l’occità o provençal, el francès, el sard, el rètic o retoromànic, l’italià i el romanès.
LES VARIANTS DEL LLATÍ: VARIACIONS DIACRÒNIQUES I VARIACIONS SINCRÒNIQUES
1. Llatí arcaic (s VI aC fins al s II aC) es l’etapa de formació i consolidació de la llengua.
2. Llatí clàssic (s I aC), el llatí es converteix en la...