Roderic Borja


-L' elecció de Roderic Borja com a Papa.

La mort d'Innocenci VIII el 25 de juliol de 1492, va deixar vacant el tron de Sant Pere i entre els vint-i-tres cardenals que constituïen el Colegio cardenalici, només el milanés Ascanio Sforza, el genovés Lorenzo Cibo, el napolitano Giuliano della Rovere, i el valenciano Rodrigo Borgia,eran sens dubte els quatre més sòlids candidats a ser el noupapa, encara que, al no ser italià, les possibilitats de Rodrigo Borja eren escasses.

Per a obtindre el pontificat, algun dels candidats havia d'obtindre el vot de dos terços del col·legi de cardenals, és a dir, que sent estos vint-i-tres, el nou papa havia de comptar amb almenys setze vots cardenalicis a favor seu, per a ser reconegut com a tal. De tots els aspirants, Rodrigo Borja resultaguanyador del pontificat, per un escàs marge en la requerida majoria de dos terços, assegurat pel seu propi vot, sent proclamat papa en el matí de l'11 d'agost de 1492, davall el nom d'Alejandro VI,en mig de enmig de rumors i acusacions i suborns per a obtindre la corona papal.

Numerosos autors han expressat que probablement, diversos cardenals hagueren sigut subornats o hagueren rebut pagamentspels seus vots. Més plausible és que en la seua elecció fora decisiu el suport de l'influent cardenal Ascanio Sforza, el qual era un dels candidats per al pontifici, però que no gaudia del suport majoritari del Col·legi cardenalici, per la qual cosa, Sforza s'hauria interessat a aconseguir el segon lloc més important dins de la jerarquia eclesiàstica, el mateix lloc que fins llavors Borja haviaestat exercint des de feia dècades, la vicecancelleria de Roma. D'esta manera, Ascanio Sforza hauria donat el seu suport a Rodrigo Borja .

-Papat, l'ascens dels Borgia
La «leyenda Negra dels Borgia» assegura que l'ascens al tron papal de Rodrigo Borja va desencadenar disgust general en la població. No obstant això, tal afirmació és infundada, tenint en compte que Roma era una ciutat oberta a serconquistada mentres no haguera un papa designat, i a més, encara que Rodrigo Borja fóra ambiciós, també era treballador i les seues labors como vicecanciller de Roma, li havien guanyat el suport i una vasta popularitat entre els romans.
D'altra banda, per a diversos membres i famílies dels cercles de poder en Italia, l'ascens d'un papa español generó un cert desdeny i va posar a la famíliaBorja en la mira de molts enemics poderosos. Ara que estaven en el centre dels interessos en la península, Allunyant VI va haver d'actuar de pressa. Havia d'assegurar la seua estabilitat política, i va iniciar tals labors immediatament, començant per la ciutat de Roma. El nou papa, conscient de la greu criminalitat en què Roma s'havia vingut el seu  va procedir a actuar: en qüestió de mesos, vaordenar investigacions, manant castigar severament els delinqüents, perquè servira el seu castic com a exemple, sent cada criminal enjudiciat públicament i les seues propietats destruïdes.

A fi de reorganitzar administrativament la ciutat de Roma, dividix a la mateixa en quatre distritos,. La vigorosa administració de justícia, la reorganització administrativa i la millora de les condicions de vidadels romans, així com les contínues festivitats que el nou papa es va encarregar de materialitzar, van fer que el seu pontificat fóra ben rebut en els seus inicis per la urbe.
 Alejandro VI, també va prendre cartes en l'assumpte de l'expulsió dels jueus d'Espanya, per mig del Edicto de Granada, amb el qual entre 50 000 a 200 000 jueus van ser expulsats de tots els territoris dominats perel Imperio Espanyol. Açò va ocasionar que molts dels béns que els jueus van deixar arrere en la seua eixida, anessen transferits a dos receptors; un la corona espanyola i dos, el Vaticano, que a més, amb Alexandre VI, com a impulsor, va permetre l'assentament de múltiples famílies fesols a Roma, a canvi que estes pagaren anualment un impost especial per la seua permanència. D'esta manera, el Vaticà va...