roma sota zero

-Desperta Laia, que ja arribem!!!!
-Brr, quin fred fa en aquest tren, aquí encara hi ha mes neu que a Roma.
-Agafa la motxilla que la gent ja baixa- diu la Carlota posant-se l’anorac.
Voltant perl’aeroport, buscant el mostrador de la companyia aèria la Carlota comenta:
- Mira Laia, quin munt de gent davant dels mostradors de Spanair.
-Anem a mirar que passa.
Cinc hores mes tard la Laiai la Carlota estan assegudes en una cafeteria de l’aeroport, esperant que els hi diguin quan podran sortir cap a Lleida. La companyia aèria Spanair ha tancat de cop i volta .
- Quina mala sort, unaaltra aventura per explicar.
-Si, però aquí no ens podran ajudar el Miquel i el Sergi .
-Tens raó, quina casualitat de trobar-los en aquells grans magatzems.
Les dos amigues van arribar feia unasetmana a Roma. Al mati següent es van despertar amb tota la ciutat nevada, i amb molt de fred. Les noies li van preguntar a la recepcionista de l’hotel on podrien trobar roba d’abric.
Quan estavenfent cua a caixa de la botiga la Laia diu:
-Carlota, aquells nois no són el Miquel i el Sergi, els que anaven amb nosaltres a classe?
-Vols dir?
-Jo diria que si, vaig a saludar-los.
A la tardasegüent estaven els quatre amics voltant per dins del Coliseu tot nevat.
-Devia ser impressionant tot ple de gent, i a l’arena els gladiadors lluitant a vida o mort
El Sergi i el Miquel eren dos companysde classe de les noies, que estaven d’Erasmus duran dos anys a Roma estudiant historia romana i es van oferir a fer de guies durant la seva estança.
Al mati següent estaven esperant el autobús peranar a veure el ponto Milvio, molt famós per una novel·la italiana, on explica que els enamorats posen un candau a una farola per segellar el seu amor i la clau la llencen al riu Tiber.
-Mira jaarriba el bus!!!
Es posaren a la cua per pujar-hi i de sobte, quan estaven a la porta, el conductor la va tancar i va marxar.
-Ala!!!! Mira quina barra, deixar-nos aquí plantats amb la neu que cau-...