Roma s.I-s.IV

LA DINASTIA DELS SEVERS (193 - 235)
Els que van matar Còmmode van lliurar l'Imperi a Pèrtinax, que va ser assassinat molt aviat. A continuació els pretorians van l'Imperi a subasta, però a la vegada les tropes aclamen tres generals com a emperadors en tres llocs diferents de les províncies: Albí, Níger i Septimi Sever. Sever vaocupar Roma i eliminar els seus rivals un rere l'altre fins queaconsegueix fer-se amb tot el poder.
Ell funda una nova dinastia i inaugura una nova època en la qual l'Imperi esta basat en la força de l'exèrcit. Els privilegis dels soldats i l'augment de la despesa militar incrementen la pressió fiscal.
Septimi Sever (193 - 211)
Sever, un nord-africà casat amb una princesa siriana, va ser un altre emperador viatger, que va enfortir de nou les fronteres iconquerí un altre cop Mesopotàmia. Va afavorir l'exèrcit amb tot de privilegis i l'ordre eqüestre, tot afeblint el senat. Quan Sever va morir, els seus dos fills Caracal·la i Geta van quedar al capdavant de l'Imperi.
Caracal·la (211 - 217) i Geta (211-212)
Marc Aureli Sever Antoní, més conegut per Caracal·la per la capa gal·la dita així que ell va posar de moda a Roma, no va compartir gaire temps elpoder amb el seu germà Geta, ja que al cap d'un any el va matar amb les seves pròpies mans. L’expansió de l'Estat romà va culminar durant el seu regnat. Va atorgar la ciutadania romana a tots els habitants lliures de l'Imperi (constitutio antoniniana. Va morir assassinat a Mesopotàmia. Tot seguit el prefecte del pretori Macrí va assumir el poder, però la germana de Júlia Domna, Júlia Mesa, vafomentar des de Síria una revolta que va acabar amb la vida del nou emperador per posar en el tron el seu nét Elagàbal.
Elagàbal o Heliogàbal (218 - 222)
Les seves innovacions religioses i la seva vida desenfrenada el van desacreditar i van posar en perill el seu regnat fins al punt que la seva àvia Júlia Mesa, que l'havia ascendit al tron, el va induir a adoptar el seu cosí Alexià i associar-loal poder. Al cap de poc Elagàbal va ser assassinat pels pretorians.
Sever Alexandre (222 - 235)
Alexià va ser emperador amb el nom de Sever Alexandre. Sota la influència de la seva àvia Júlia Mesa. Durant el seu regnat va retornar a la religió tradicional i a la política dels Antonins de compartir el poder amb el senat. Després de combatre la nova amenaça dels perses, va ser assassinat durant unacampanya contra els germànics pels seus propis soldats, descontents amb l'intent de comprar la pau als enemics i que van proclamar un nou emperador.
LA CRISI DEL SEGLE III (235 - 285)
Una llarga i profunda crisi que va enfonsar l'Imperi romà durant la meitat del segle III. Els pronunciaments militars van l’un darrere l’altre i els emperadors, la majoria procedents de l'estament militar i de lesprovíncies, arriben al poder i desapareixen molt ràpid. De vegades solament són reconeguts en una part de l'Imperi, que es deslliga temporalment del poder central. També el senat perd tot paper polític. Creix la pressió dels bàrbars, els germànics a la frontera europea i els perses a l'asiàtica. Es combat incessantment a les fronteres. Les ciutats, com Roma (Muralla Aureliana), tornen a fer lesseves muralles per por dels atacs.
EL BAIX IMPERI
Al segle IV comença una recuperació política, social i econòmica, amb una monarquía absolutista i fonamentada en el dret diví i les ciutats i del comerç “reviuen”. La petita propietat agrícola minva en favor dels latifundis, on els camperols són lligats jurídicament a la terra.
Dioclecià (284 - 305)
Dioclecià, era un militar que es va convertiren emperador el 284. El nou sistema de govern, anomenat tetrarquia, va consistir a repartir l'administració imperial en Orient i Occident, amb dos governadors diferents Dioclecià i Maximià, cadascun dels quals era ajudat per un cèsar escollit i adoptat per ell. Tots quatre residien a diferents ciutats de l'Imperi, de manera que podien administrar i defensar millor cada zona, tot i que sempre amb...