Roma

Tema 2. XIX La Renaixença i el Romanticisme
1. La introducció. Segle XIX
Els segles XVI, XVII i XVIII foren uns segles que anomenam la Decadència,
que va suposar per a la llengua una pèrdua important de prestigi social.
El castellà era la llengua culta i el català només la llengua col·loquial.
Al segle XIX es produirà un corrent nou, la Renaixença, on tenim una única
llengua oficial, elcastellà.
La llengua catalana serà una llengua minoritària d’àmbit familiar i col·loquial.
Quan s’intenta ressorgir la llengua catalana surten dues teories
lingüístiques:
-

El català literari, que defensaran un retorn els clàssics, un ús més
acadèmic.
El català que ara es parla, defensaran un ús més populista.

Al segle XIX ens trobam amb una situació de sentiments d’auto-odi, amb
unapoblació que no creu amb la seva pròpia llengua.
Tot i que hi ha aquesta situació apareix la Renaixença.
2. La Renaixença. Definició
La Renaixença és un nou corrent que sorgeix als països catalans,
bàsicament a Catalunya al segle XIX. Suposa la recuperació del català per
als usos literaris cultes i la identitat pròpia. Aquesta recuperació va anar
íntimament lligada a un procés deconscienciació nacionalista que acabà
per polititzar-se a finals del segle XIX i principis del segle XX. Arrel de la
Revolució Industrial, apareix una pujada econòmica que crearà una nova
classe social, la burgesia, que reclama a ser reconeguda i això duu a que
reivindiquin el català i la identitat pròpia.
Límits
S’emmarca en un període de temps comprès, bàsicament entre la
Decadència i elModernisme, concretament entre 1833 (data de la
publicació de l’oda La Pàtria) i 1877 (any en què Jacint Verdaguer i Àngel
Guimerà foren premiats als Jocs Florals).
Causes
Diverses circumstàncies van provocar aquesta situació de redreçament:
-

Socioeconòmiques: la Revolució Industrial va fer possible la recuperació
de l’economia a finals del segle XVIII i generà una nova classe dirigent,
laburgesia industrial. La burgesia catalana se sent poderosa i reclama la

-

-

protecció dels seus interessos econòmics, al temps que reivindica la
seva identitat cultural.
Culturals: Reclama un interès creixent envers les coses pròpies,
presents o passades.
Durant la Guerra del Francès, el català és proclamat oficial a Catalunya
juntament amb el francès.
La difusió del romanticisme ambla seva reivindicació de la llibertat
individual i de les nacions, de les essències populars i la recreació del
passat històric, va ser el detonant d’una incipient consciència lingüística i
nacional que es va reflectir en la literatura de la Renaixença.
*Estaran amb acord els artistes (idees literàries) amb la burgesia (idees
polítiques i econòmiques).

Programa
Per fer possible l’objectiude recuperar el català per els usos literaris cultes, els
escriptors renaixentistes, que en un primer moment estaven influïts per les
idees romàntiques, es va proposar:
-

-

Reconstruir la història medieval (època d’esplendor nacional).
Descobrir i divulgar els clàssics medievals.
Recollir la tradició literària popular (rondalles, llegendes, romanços,
cançons...) que s’havienmantingut fidels a la pròpia en tractar uns temes
genuïnament catalans.
Crear un mode de llengua normativa, apta per als usos cultes, codificant
la gramàtica, fixant l’ortografia i depurant el lèxic.
Fer possible la normalització literària, és a dir, recuperar tots els gèneres
literaris.

Aquest programa ensopegava amb un problema: la llengua seguia prohibida i
lluny dels àmbits acadèmics iadministratius. La Renaixença i el seu programa
restaurador estaven abocats al fracàs. És per això que els renaixentistes es
van proposar despertar la consciència d’un dels sectors més poderosos de la
nostra societat, la burgesia, per tal de contribuir a crear la infraestructura
necessària per assolir la normalitat literària desitjada.
Així va promoure la creació d’editorials, de publicacions...