Romanitzacio Hispania

LA ROMANITZACIÓ D’HISPÀNIA


El concepte de romanització

Anomenem romanització a l’aculturació – procés d’interacció i canvi entre dues cultures – sobrevinguda als territoris que van conquerir els romans. És a dir, la romanització consisteix en el procés de transformació al qual eren sotmeses les formes de civilització d’una societat després de l’arribada dels romans i de la conseqüentconquesta i ocupació militars.
A través d’aquest procés, que implicava l’arribada massiva de colons, les institucions polítiques i socials, el model econòmic, l’organització del territori i els trets culturals del país ocupat perdien les senyes d’identitat pròpies i eren substituïdes per les dels ocupants romans, de tal manera que els habitants del territori conquerit s’acabaven integrant, ambmés o menys rapidesa i intensitat segons el lloc en la cultura i civilització romanes.

Hispània abans de l’arribada dels romans

A finals del s. III aC., la península ibèrica presentava, pel que fa a la distribució de pobles i cultures, un quadre relativament estabilitzat: pobles d’origen indoeuropeu i de cultura molt primitiva predominaven en el centre, al nord i a l’oest, mentre quepobles autòctons, que havien rebut les influències civilitzadores de les cultures mediterrànies, habitaven l’est i el sud. A més trobem sòlidament establertes un bon nombre de colònies púniques i fenícies, a la costa meridional, i de colònies gregues, sobre tot a la costa oriental.
[pic]

La cultura ibèrica

En el moment de l'arribada dels romans, la població indígena del sud i de l’estpeninsular, era coneguda genèricament com ibèrica: aquesta denominació, d’origen grec, prové del nom de l’Iber (avui, l’Ebre), el riu més important del territori que habitaven, que comprenia les regions costaneres que van des de l’estret de Gibraltar fins al riu Roine, al sud de França. Aquest territori fou anomenat Iberia per diferenciar-lo de les terres de l’interior, que els grecs van anomenarCèltica.
Aquesta nació presentava una gran unitat ètnica, malgrat està conformada per un conglomerat de diversos pobles que, cap al s. III aC., estaven en plena evolució i que havien rebut de ple l’impacte colonitzador dels fenicis i dels grecs foceus. Fins fa poc hom creia que havien arribat a Hispània procedents del nord d’Àfrica però avui en dia s’ha pogut demostrar que es tracta de poblesautòctons. Les principals tribus ibèriques van ser els turdetans, a la vall del Guadalquivir; els oretans, a la part sudoriental de la Meseta sud; els bastetans, entre Múrcia i Almeria, els edetans, a València; els ilercavons, al Baix Ebre, els cossetans, a Tarragona, els laietans, a Barcelona, els ilergets, a Lleida, els indigets, a Girona, els andosins, a Andorra, i els sordons, al sud de França.La població ibèrica fins al s. V aC. vivia majoritàriament concentrada en petits poblats, però a partir d’aquesta època moltes tribus dissenyen i construeixen poblacions urbanísticament més desenvolupades, que els romans anomenaren oppida, i que solien estar situades en llocs elevats i protegides amb muralles i torres de defensa, dintre dels quals s’arrengleraven al llarg dels carrerscases modestes, que solien tenir dues estances, amb el sòl de terra premsada, amb murs fets de tova i cobertes per sostres d’un sol vessant construïts amb branques barrejades amb fang.
La classe social més important era una aristocràcia guerrera i terratinent, que tenia al seu servei ma d’obra lliure o esclaus, seguida d’una classe mitjana, poc nombrosa, representada pels comerciants i elspetits industrials. La propietat devia ser comunal i, econòmicament, les comunitats eren autosuficients i la seva activitat principal era el conreu de cereals, juntament amb una modesta activitat ramadera i l'aprofitament dels recursos naturals, principalment l’explotació dels boscos i la mineria.
Gràcies a les diverses influències civilitzadores, a finals del s. III aC., la cultura ibèrica...