Romanticisme Musical

Neus Francés Oltra
4t ESO B
Romanticisme

* Societat:
La societat d’aquesta època, estava marcada pel començament d’uns governs més democràtics, amb la independència dels EE.UU (1776) o la revolució francesa (1789). La burgesia es convertí en la classe social més influent i conservadora, una vegada que pren el poder polític.
Podem parlar d’inicis del romanticisme o al 1804 quan Napoleós’autoproclama emperador, o al 1815 amb la caiguda de l’imperi Napoleònic i la fallida restauradora del Congrés de Viena, de la qual naixen forts sentiments nacionalistes acompanyats d’una recerca d’identitats històriques nacionals. Més tard, es produí la restauració de l’antic règim amb una forma de govern més liberal, i sorgí el capitalisme com a model econòmic, seguit de moviments obrersencapçalats per Marx i Bakunin.
Naix “El Públic” i el mecenatge burgés per contrat, en la qual l’artista tenia una gran dependència a l’hora de crear obres afalagadores, referides al patrono o a la institució.
Les obres es representaven en grans escenaris o auditoris molt nombrosos, cosa que provocà el creixement de l’orquestra (tuba, arpa, corn anglès...). Apareixien personatges intermediaris, com eldirector de l’orquestra o el crític musical, amb la valoració del virtuós, com ja podia ser al piano (Chopin, Liszt) o al violí (Paganini).
* Historicisme en música:
Es distingeix de la historiografia, en que el historicisme estudia com i per què es produeixen els fets, i la historiografia, simplement els descriu.
Es produeix una recerca de perspectiva històrica per a les nacions, en laqual dins d’ella trobem èxits i herois històrics i es mira l’enigmàtica Edat Mitjana.
Fins el segle XVIII, en les partitures s’embolicava “El Peix” (tocat i oblidat), i a partir del segle XIX, els concerts de música precedent, s’extenien per tota Europa; al 1829 Mendelssohn reestrena “ La passió segons San Mateu”, de J.S Bach; sorgeix l’estela de Beethoven, que al seu torn provoca un desànim delscompositors simfonistes.
* Deriva de la paraula roman :
Significa les coses següents:
* Expressió de sentiments.
* Problema dels destins humans, és a dir, distintes formes d’afrontar els problemes de la vida humana, com ara al destí ( la mort) i l’heroi.
* Fantasia.
* Novel·la, llegenda o conte.
* Modernitat. Es donava preferència, per l’original, no per allò normatiu. Ex:Victor Hugo mostrava una gran llibertat per a fugir del cànon, en les seues obres.
* Manifestacions romàntiques, que tenen lloc a la primera meitat del segle XIX i en alguns països, fins i tot, es prolonga durant tot el segle. És un moviment internacional.

* Romanticisme musical:
No és una renovació, sinó més aviat un trencament amb el llenguatge clàssic, en la que fins a Wagner esconservà la tonalitat.
Les formes musicals que predominaren foren la simfonia, l’òpera i el ballet, i en quant al simfonisme hi hagueren tres generacions de compositors; la primera estava formada per Beethoven, Weber, Schubert, Mendelssohn i Schumann; la segona per Berlioz, Chopin i Liszt; i la tercera per Wagner, Brahms i Buckner.
Aparegué una necessitat d’expressió, que es manifestà mitjançant larecerca de la unió entre la poesia i la música, el intimisme de les formes menors (mazurka, nocturne, impromptu, balades...). De totes aquestes fou més important el piano, protagonista de l’audició nocturne de Chopin.
Nasqué la música de programa que es basava en els poemes simfònics, l’autor dels quals fou Liszt.

* Compositors a estudiar:
Síntesi de l’ideal romàntic músic: TCHAIKOVSKY(1840-1893)

* Rússia de finals dels segle XIX:
Eren tsars, des de Ivan III i Ivan IV, anomenat “El Terrible” (segle XVI). El poder i l’església anaven sempre junts, fet que provocà un retràs polític, social i tecnològic. Hi hagueren grans avanços durant el regnat de Caterina II “La Gran”, un bon exemple fou els començaments de la il·lustració francesa. Al segle XVIII es posà de moda...