Romanticisme i realisme
Páginas: 5 (1008 palabras)
Publicado: 13 de marzo de 2011
EL ROMANTICISME
El romanticisme és un moviment cultural i artístic que va néixer a Alemanya a finals del segle XVIII, i que es va estendre per tot Europa durant la primera meitat del segle XIX, a causa dels canvis socio-econòmics de l’època (com ara la Revolució Industrial) i per un canvi en la manera de pensar(per exemple, la reacció contra la racionalitat que hi havia anteriorment).Dins del romanticisme podem distingir-hi dos corrents antagònics: el conservador, confessional i monàrquic, amb autors com ara Manzoni (italià), Walter Scott o Lord Byron (anglesos) i el liberal, irreligiós i republicà, amb autors com Victor Hugo i Alexandre Dumas (francesos).
També són autors importants del romanticisme Edgar Allan Poe, José Zorrilla, Mariano José de Larra, von Goethe, o José deEspronceda.
Hi ha diversos aspectes propis del romanticisme; els trets principals són la subjectivitat i l’expressió dels sentiments, però també moltes característiques: la imaginació creadora i la originalitat, l’idealisme, la llibertat, la nacionalitat, etc.
L’expressió exagerada dels sentiments (o lirisme) s’aconsegueix augmentant l’expressivitat amb una sèrie de recursos literaris, comara antítesis violentes, hipèrboles, barreja de prosa i vers, o de diversos metres o estrofes (polimetria), llenguatge patètic, mots intensificadors, exclamacions, vulgarismes, punts suspensius, hipèrbaton, frases altisonants, etc.
La imaginació creadora i la originalitat de les obres està relacionada amb l’interès dels autors pels paisatges exòtics i llunyans, a la foscor i les ruïnes, pelspersonatges extraordinaris o que no són habituals o vulgars com en la realitat. És a dir, predomina la fantasia. Per crear obres d’aquest tipus els autors valoraven s’inspiraven en la història medieval i nacional, en l’art popular, en el passat, etc. i incorporaven allò que es considerava lleig i grotesc als conceptes de bellesa.
Hi havia una forta tendència nacionalista de cada país, i esreivindicava la llibertat individual i dels pobles.
En la majoria dels casos, els personatges de les obres romàntiques representaven als autors, que intentaven evadir-se de la realitat per mitjà de la fantasia.
Alguns exemples d’obres romàntiques són Frankenstein, de Mary Shelley, i Dràcula, de Bram Stoker, (totes dues del 1818) i Maria Rosa (1894) d’Àngel Guimerà.
Trets romàntics a Maria Rosa:Es dóna importància dels sentiments i del subjectivisme: els personatges actuen exageradament i el sentiment principal és l’amor (entre la Maria Rosa i en Marçal o de la Maria Rosa per L’Andreu) del qual se’n deriven tots els altres: la tristesa, l’odi, la ràbia, la venjança, l’enveja, l’obsessió malaltissa, la fidelitat, etc.
Es busca l’expressivitat i els suggeriments d’aquests sentimentsper mitjà de recursos literaris d’intensificació com les metàfores, les comparacions, els símbols, hipèrboles, etc.
Trets romàntics a Frankenstein:
Es dóna importància als sentiments i els personatges actuen exageradament guiats per l’amor, la por, l’odi, etc.
Predomina la fantasia i la imaginació, s’inspira en paisatges exòtics i llunyans, i els personatges són extraordinaris (com ara elprotagonista, que és grotesc).
S’utilitzen recursos intensificadors com els simbols, els contrastos de llum i foscor, les exageracions, etc.
Trets romàntics a Dràcula:
Predomina la fantasia i la originalitat: els personatges són extraordinaris, marginats i allunyats de la societat, immortals i exòtics (solien pertànyer a l’aristocràcia o eren estrangers). Actuen exageradament i guiatspels sentiments.
S’inspira en paisatges llunyans i en la foscor, la història nacional i l’art popular.
EL ROMANTICISME A CATALUNYA
A Catalunya, concretament, les primeres manifestacions romàntiques van ser a les revistes “El Europeo”(1823-1824) i “El Vapor”. El primer poema romàntic va ser l’oda “La Pàtria”(1833), de Bonaventura Carles Aribau. Els principals autors van ser Jacint...
El romanticisme és un moviment cultural i artístic que va néixer a Alemanya a finals del segle XVIII, i que es va estendre per tot Europa durant la primera meitat del segle XIX, a causa dels canvis socio-econòmics de l’època (com ara la Revolució Industrial) i per un canvi en la manera de pensar(per exemple, la reacció contra la racionalitat que hi havia anteriorment).Dins del romanticisme podem distingir-hi dos corrents antagònics: el conservador, confessional i monàrquic, amb autors com ara Manzoni (italià), Walter Scott o Lord Byron (anglesos) i el liberal, irreligiós i republicà, amb autors com Victor Hugo i Alexandre Dumas (francesos).
També són autors importants del romanticisme Edgar Allan Poe, José Zorrilla, Mariano José de Larra, von Goethe, o José deEspronceda.
Hi ha diversos aspectes propis del romanticisme; els trets principals són la subjectivitat i l’expressió dels sentiments, però també moltes característiques: la imaginació creadora i la originalitat, l’idealisme, la llibertat, la nacionalitat, etc.
L’expressió exagerada dels sentiments (o lirisme) s’aconsegueix augmentant l’expressivitat amb una sèrie de recursos literaris, comara antítesis violentes, hipèrboles, barreja de prosa i vers, o de diversos metres o estrofes (polimetria), llenguatge patètic, mots intensificadors, exclamacions, vulgarismes, punts suspensius, hipèrbaton, frases altisonants, etc.
La imaginació creadora i la originalitat de les obres està relacionada amb l’interès dels autors pels paisatges exòtics i llunyans, a la foscor i les ruïnes, pelspersonatges extraordinaris o que no són habituals o vulgars com en la realitat. És a dir, predomina la fantasia. Per crear obres d’aquest tipus els autors valoraven s’inspiraven en la història medieval i nacional, en l’art popular, en el passat, etc. i incorporaven allò que es considerava lleig i grotesc als conceptes de bellesa.
Hi havia una forta tendència nacionalista de cada país, i esreivindicava la llibertat individual i dels pobles.
En la majoria dels casos, els personatges de les obres romàntiques representaven als autors, que intentaven evadir-se de la realitat per mitjà de la fantasia.
Alguns exemples d’obres romàntiques són Frankenstein, de Mary Shelley, i Dràcula, de Bram Stoker, (totes dues del 1818) i Maria Rosa (1894) d’Àngel Guimerà.
Trets romàntics a Maria Rosa:Es dóna importància dels sentiments i del subjectivisme: els personatges actuen exageradament i el sentiment principal és l’amor (entre la Maria Rosa i en Marçal o de la Maria Rosa per L’Andreu) del qual se’n deriven tots els altres: la tristesa, l’odi, la ràbia, la venjança, l’enveja, l’obsessió malaltissa, la fidelitat, etc.
Es busca l’expressivitat i els suggeriments d’aquests sentimentsper mitjà de recursos literaris d’intensificació com les metàfores, les comparacions, els símbols, hipèrboles, etc.
Trets romàntics a Frankenstein:
Es dóna importància als sentiments i els personatges actuen exageradament guiats per l’amor, la por, l’odi, etc.
Predomina la fantasia i la imaginació, s’inspira en paisatges exòtics i llunyans, i els personatges són extraordinaris (com ara elprotagonista, que és grotesc).
S’utilitzen recursos intensificadors com els simbols, els contrastos de llum i foscor, les exageracions, etc.
Trets romàntics a Dràcula:
Predomina la fantasia i la originalitat: els personatges són extraordinaris, marginats i allunyats de la societat, immortals i exòtics (solien pertànyer a l’aristocràcia o eren estrangers). Actuen exageradament i guiatspels sentiments.
S’inspira en paisatges llunyans i en la foscor, la història nacional i l’art popular.
EL ROMANTICISME A CATALUNYA
A Catalunya, concretament, les primeres manifestacions romàntiques van ser a les revistes “El Europeo”(1823-1824) i “El Vapor”. El primer poema romàntic va ser l’oda “La Pàtria”(1833), de Bonaventura Carles Aribau. Els principals autors van ser Jacint...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.