Romanticisme i realisme
Páginas: 9 (2211 palabras)
Publicado: 8 de enero de 2012
LLENGUA CATALANA I LITERATURA
Característiques del Romanticisme i el Realisme.
ROMANTICISME:
El Romanticisme va ser una reacció contra l'esperit racional i hipercrític de la Il·lustració i el Neoclassicisme i anteposava, abans de tot:
▪ La major importància del sentiment enfront la raó.
▪ La forta tendència nacionalista de cada país.
▪ La del liberalisme en contraposició aldespotisme il·lustrat.
▪ La de l'originalitat en contra la tradició grecollatina.
▪ La creativitat enfront a la imitació neoclàssica.
▪ L'obra imperfecta, inacabada i oberta en lloc a l'obra perfecta, conclosa i tancada.
És propi d'aquest moviment:
Una gran apreciació de les coses personals, un subjectivisme i individualisme absolut, un culte al jo fonamental i al caràcter nacional oVolksgeist, en contraposició a la universalitat i sociabilitat de la Il·lustració del segle XVIII; en aquest sentit, els màxims exponents romàntics són, amb freqüència, prototipus de rebel·lia (Don Joan, el pirata, Prometeu) i els autors romàntics trenquen qualsevol normativa o tradició cultural que ofegui la seva llibertat, com per exemple les tres unitats aristotèliques (acció, temps i lloc) i lad'estil (barrejant prosa i vers i fent servir polimetria en el teatre), també hi revolucionaran la mètrica i tornant a rimes més lliures i populars com l'assonant. Igualment, una renovació de temes i ambients, amb contraposició al Segle de les Llums (s.XVIII), s'estimen més els ambients nocturns i luctuosos, els llocs sòrdids i ruïnosos (sinestrisme); venerant i buscant tant les histories fantàstiquescom la superstició, que els il·lustrats i neoclàssics ridiculitzaven. Un aspecte de la influència del nou esperit romàntic i el conreu d'allò que és diferent es caracteritza per l'augment de l'estudi de la literatura popular (romanç o balades anònimes, contes tradicionals, cobles, refranys) i de les literatures en llengües regionals: la gaèlica, la escocesa, la provençal, la bretona, la catalana,la gallega, la basca... La preponderància de tot allò nacional i del nacionalisme va ésser una reacció a la cultura francesa del segle XVIII, d'esperit clàssic i universalista, dispersada per tota Europa per mitjà de les conquestes de Napoleó.
Autors importants dins del romanticisme.
Johann Wolfgang von Goethe (alemany)
(Frankfurt del Main, 28 d'agost de 1749 - Weimar, 22 demarç de 1832) va ser un pensador i literat alemany, funcionari de la Cort de Weimar.
La seva producció literària abasta des de la poesia, la novel·la, el teatre, l'assaig i és l'iniciador del corrent literari alemany conegut com Sturm und Drang (Tempesta i Impuls), precursor del romanticisme alemany.
Entre les seves obres cal destacar:
▪ Götz von Berlichingen (1773)
▪ Werther (1774)
▪ WilhelmMeisters Lehrjahre (1795) – Anys d'aprenentatge de Wilhelm Meister
▪ Faust (1807) (la segona part acabada l'any 1831)
▪ Die Wahlverwandtschaften (1809) – Les afinitats electives
Victor Hugo (francès)
(Besançon, 26 de febrer de 1802 — París, 22 de maig de 1885) va ser un dels més importants escriptors del romanticisme en francès i sovint és identificat com un dels millors poetes francesos.Algunes de les seves obres més conegudes són Els miserables, Nostra Senyora de París i El darrer dia d'un condemnat. La seva obra és molt variada i comprèn novel·les, poesies, obres de teatre en vers i en prosa, discursos polítics a l'Assemblea Nacional francesa i una correspondència abundant.
Entre les seves obres cal destacar:
▪ Els Orientals, 1829
▪ El darrer dia d'un condemnat, 1829▪ Nostra Senyora de París, 1831
▪ Marion Delorme, 1831
▪ Les fulles de tardor, 1831
▪ Angelo, 1835
▪ Els cants de crepuscle, 1835
▪ Els raigs i les ombres, 1840
▪ El Rhin, 1842
▪ Els Burgraves, 1843
▪ Els càstigs, 1853
▪ Cartes a Lluís Bonaparte, 1855
▪ Les contemplacions, 1856
▪ Els miserables, 1862
Entre moltes d’altres, ja que es tracta d’un autor amb una gran...
Característiques del Romanticisme i el Realisme.
ROMANTICISME:
El Romanticisme va ser una reacció contra l'esperit racional i hipercrític de la Il·lustració i el Neoclassicisme i anteposava, abans de tot:
▪ La major importància del sentiment enfront la raó.
▪ La forta tendència nacionalista de cada país.
▪ La del liberalisme en contraposició aldespotisme il·lustrat.
▪ La de l'originalitat en contra la tradició grecollatina.
▪ La creativitat enfront a la imitació neoclàssica.
▪ L'obra imperfecta, inacabada i oberta en lloc a l'obra perfecta, conclosa i tancada.
És propi d'aquest moviment:
Una gran apreciació de les coses personals, un subjectivisme i individualisme absolut, un culte al jo fonamental i al caràcter nacional oVolksgeist, en contraposició a la universalitat i sociabilitat de la Il·lustració del segle XVIII; en aquest sentit, els màxims exponents romàntics són, amb freqüència, prototipus de rebel·lia (Don Joan, el pirata, Prometeu) i els autors romàntics trenquen qualsevol normativa o tradició cultural que ofegui la seva llibertat, com per exemple les tres unitats aristotèliques (acció, temps i lloc) i lad'estil (barrejant prosa i vers i fent servir polimetria en el teatre), també hi revolucionaran la mètrica i tornant a rimes més lliures i populars com l'assonant. Igualment, una renovació de temes i ambients, amb contraposició al Segle de les Llums (s.XVIII), s'estimen més els ambients nocturns i luctuosos, els llocs sòrdids i ruïnosos (sinestrisme); venerant i buscant tant les histories fantàstiquescom la superstició, que els il·lustrats i neoclàssics ridiculitzaven. Un aspecte de la influència del nou esperit romàntic i el conreu d'allò que és diferent es caracteritza per l'augment de l'estudi de la literatura popular (romanç o balades anònimes, contes tradicionals, cobles, refranys) i de les literatures en llengües regionals: la gaèlica, la escocesa, la provençal, la bretona, la catalana,la gallega, la basca... La preponderància de tot allò nacional i del nacionalisme va ésser una reacció a la cultura francesa del segle XVIII, d'esperit clàssic i universalista, dispersada per tota Europa per mitjà de les conquestes de Napoleó.
Autors importants dins del romanticisme.
Johann Wolfgang von Goethe (alemany)
(Frankfurt del Main, 28 d'agost de 1749 - Weimar, 22 demarç de 1832) va ser un pensador i literat alemany, funcionari de la Cort de Weimar.
La seva producció literària abasta des de la poesia, la novel·la, el teatre, l'assaig i és l'iniciador del corrent literari alemany conegut com Sturm und Drang (Tempesta i Impuls), precursor del romanticisme alemany.
Entre les seves obres cal destacar:
▪ Götz von Berlichingen (1773)
▪ Werther (1774)
▪ WilhelmMeisters Lehrjahre (1795) – Anys d'aprenentatge de Wilhelm Meister
▪ Faust (1807) (la segona part acabada l'any 1831)
▪ Die Wahlverwandtschaften (1809) – Les afinitats electives
Victor Hugo (francès)
(Besançon, 26 de febrer de 1802 — París, 22 de maig de 1885) va ser un dels més importants escriptors del romanticisme en francès i sovint és identificat com un dels millors poetes francesos.Algunes de les seves obres més conegudes són Els miserables, Nostra Senyora de París i El darrer dia d'un condemnat. La seva obra és molt variada i comprèn novel·les, poesies, obres de teatre en vers i en prosa, discursos polítics a l'Assemblea Nacional francesa i una correspondència abundant.
Entre les seves obres cal destacar:
▪ Els Orientals, 1829
▪ El darrer dia d'un condemnat, 1829▪ Nostra Senyora de París, 1831
▪ Marion Delorme, 1831
▪ Les fulles de tardor, 1831
▪ Angelo, 1835
▪ Els cants de crepuscle, 1835
▪ Els raigs i les ombres, 1840
▪ El Rhin, 1842
▪ Els Burgraves, 1843
▪ Els càstigs, 1853
▪ Cartes a Lluís Bonaparte, 1855
▪ Les contemplacions, 1856
▪ Els miserables, 1862
Entre moltes d’altres, ja que es tracta d’un autor amb una gran...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.