Romanticisme i Renaixença (A. Guimerà)

Hi ha dos fets que marquen l’evolució a Europa del s. XIX i canvien el panorama polític i social: La revolució francesa (1789) i la Revolució industrial (s. XVIII-XIX).
En l’àmbit cultural, també són dos els corrents artístics que dominen Europa: El Romanticisme, a la primera meitat del segle XIX , i el Realisme a la segona meitat.
1. EL ROMANTICISME:
És un moviment intel·lectual quesobreposa el sentiment i la imaginació a la raó i l’anàlisi crítica.
Aparegué a Alemanya a finals del segle XVIII, i durant les primeres dècades del s. XIX s’estengué per tota Europa.
Els principis del Romanticisme coincideixen amb una crisi de la visió del món. Arran de la Revolució francesa, s’estenen per Europa les idees liberals (constitucionalisme, divisió de poders, drets dels ciutadans...), ila classe obrera comença a organitzar-se per defensar els seus interessos. De manera que podem dir que el Romanticisme és l’hereu dels ideals de les dues revolucions.
Les primeres manifestacions romàntiques entraren a la península a través de la revista El europeo de Barcelona.
Aquest moviment defensava:
La llibertat personal i creativa
L’originalitat i l’expressió lliure de les emocionssubjectives (la imaginació, la passió, la irracionalitat, l’ individualisme... ).
Per contra, rebutjava l’ordre i l’equilibri propis del segle de la Il·lustració.
A nivell social, el Romanticisme rebutjava les regles socials i defensava els drets de l’individu i l’ igualitarisme.
A nivell polític, defensava que una nació no la definien les fronteres, sinó un grup de persones amb sentiment depertànyer a una mateixa terra.
A nivell literari, els romàntics ambientaven les seves obres a l’Edat Mitjana ja que la consideraven una època màgica en què l’ individualisme i el misteri tenien important protagonisme.
Característiques generals:
Exaltació de la sensibilitat individual: Capacitat de transmetre emocions i sentiments propis a través de l’art. Es basa en la imaginació i l’espontaneïtatper crear una obra original.
Exaltació dels sentiments nacionals: es fixen en el món medieval per poder escriure la història llegendària i exaltar els sentiments nacionals.
Subjectivisme: el “jo” és el centre del món.
Individualisme: L’home està sol davant del món i la societat.
Desig de llibertat.
Expressió exagerada dels sentiments: Amor, depressió...
El paisatge reflecteix els sentiments(per això apareixen tempestes, penya-segats...).
Idealisme: Construeixen el món segons els seus somnis.
Evasió en el temps i espai.
Característiques literàries:
Incorporen el concepte de bellesa, el de lleig i el de grotesc.
Pretenen que l’art tingui la finalitat de commoure.
Oposició contra la rigidesa neoclàssica.
Recerca de la màxima expressivitat:
Barreja de prosa i vers
Llenguatgeexpressiu i pintoresc
Hipèrboles i antítesis
Abús de les exclamacions i els punts suspensius
Subgèneres:
Prosa:
Novel·la històrica, ambientada en l’Edat Mitjana.
Relat fantàstic (sobrenatural, ultratomba).
Quadre de costums (llocs i costums d’una regió)

Teatre:
Trencament de les tres unitats (temps, lloc i acció).
Barreja de poesia i prosa en la mateixa obra.
Predomini de latragèdia.
Protagonistes: Herois tràgics que lluiten contra un tirà per recuperar la llibertat o per aconseguir la dona estimada.

Poesia:
Considerat el millor gènere per expressar els sentiments.
Nous metres i estrofes.
Polimetria (canvis mètrics i estròfics dins una mateixa composició).
Domini de la rima assonant.
Recuperació d’estrofes tradicionals (romanç).
Tendències:
Romanticismeconservador: Defensa els valors tradicionals de la religió, la pàtria i la monarquia: Schlegel, Scott, Chateaubriand.
Romanticisme liberal: Reflecteix les idees liberals i revolucionàries: Lord Byron, Victor Hugo.
El Romanticisme a la península:
Prosa: Mariano José de Larra (articles).
Teatre: Duque de Rivas (Don Álvaro), i José Zorrilla (Don Juan Tenorio).
Poesia: José de Espronceda (La canción...