Romanticisme

ROMANTICISME
Segle XVII es va projectar per totes les arts, per Europa.
Com a moviment estètic, el Romanticisme presentà una voluntat modernitzadora profusa i féu aportacions fonamentals en l’art, la música i la literatura.
1. Característiques generals.
-Sentiments i món emotiu → Els romàntics exaltaven els sentiments i les emocions, s’oposaven a la separació entre la raó i el sentiment.-Llibertat creadora → Eren partidaris de l’originalitat i la llibertat.
-Individualisme → reivindicaren el subjectivisme i el culte al jo.
-Temes i ambients → Ambients nocturns sòrdids, buscaven històries fantàstiques
-Literatura popular i llengües nacionals → Els romàntics se interessaven per les tradicions i les manifestacions populars, es dedicaren a les llengües nacionals.
-Nacionalisme→ defensaren la llibertat dels pobles.
-Recerca de la inspiració → S’inspiraren en el passat medieval, Grècia i Roma.
- Natura i paisatge → Els llocs intactes i el món rural.

2. Romanticisme i Renaixença
En el romanticisme van conviure dues tendències:
-Una tendència conservadora, confessional,aristocràtica i reaccionària que s’imposà principalment a Catalunya i que s’interessà pelpassat medieval.
- Una tendència liberal, laica, republicana, revolucionaria, amb vista al futur.
El Romanticisme arrelà a les nostres terres a mitjans del segles XIC i coincidí amb un moviment literari i polític conegut com Renaixença
El terme Renaixença te doble sentit:
-Per a denominar una l’època de la nostra literatura compresa entre la decadència i el Modernisme.
-Moviment cultural i de conscienciació nacional, amb l’aparició d’un sentiment nacional i de recuperació de la literatura popular.

3. El Romanticisme a casa nostra
Inicialment hagué una actitud receptiva respecte del Romanticisme. En la literatura van començar les traducció en castellà dels autors romàntics, però no hi havia producció pròpia.
A partir de 1830 els escriptors del nostre dominilingüístic començaren a produir la pròpia obra romàntica, malgrat que gairebé tots ho feren en llengua castellana.
* Generes romàntics:
-Narrativa→ Des del segle XV, no hi havia cap model de narrativa. El 1862 es publica la primera novel·la històrica, Catalunya agonitzant d’Antoni de Bofarull. Quan la novel·la en la nostra llengua per fi es pogué obrir camí, ho feu cada vegada mes influïda perel realisme incipient i per la força del costumisme.
-Poesia→ La poesia fou el gènere preferit dels escriptors de la Renaixença, ja que la tradició poètica encara pervivia. A més, era més fàcil de publicar i s’adequa millor als gustos i ales capacitats dels nostres romàntics. Fou conreada, entre altres, per Jacint Verdaguer i Teodor Llorente.
-Teatre→ El drama històric arriba bàsicament a lesnostres terres a traves de versions paradiques en les obres de Frederic Soler . Aquest autor també consolida el drama romàntica en fer producció seriosa a partir de l’estrena de Les joies de la Roser en 1866. El sainet fou conreat per Eduart Escalante i, més endavant,Àngel Guimerà consolida el teatre romàntic català.


LA RENAIXENÇA
1. La poesia de la Renaixença
Les primeres mostreslideraries de la Renaixença, tot i que no sempre de bona qualitat, van ser les poètiques.
Les poesies en la nostra llengua nomes apareixerien de manera esporàdica introduïdes en les publicacions periòdiques en llengua castellana. El cas més emblemàtic va se La pàtria, de Bonaventura Carles Aribau, també Joaquim Rubió i Ors amb el pseudònim de Lo Gaiter del Llobregat.
En tot el dominilingüístic van sorgir poetes que seguiren els topics les motles temàtics i retòrics del Romanticisme.
A Illes destacaren Tomàs i Marià Aguiló, i a València, Tomàs Villaroya i Vicent Boix. Però els dos grans autors valencians foren Vicent W.Querol i Teodoro Llorente
2. El teatre de la Renaixença
El teatre de la Renaixença va aplegar una tendència popular i una tendència culta.
-Teatre...