romanticismo

Moviment artístic i espiritual que, els darrers decennis del s. XVIII i durant el s. XIX, s’estengué per tot Europa i determinà un renovament profund sobretot en la literatura, però també enqualsevol altra manifestació de l’art i de la vida.
entiments nacionals, l’afirmació de les forces irracionals de la vida i el triomf de la llibertat de l’esperit, la insatisfacció de la realitat i latransfiguració poètica de la mateixa realitat, la poesia de la malenconia, del dolor i de la mort i la descoberta d’una riquesa de l’existència més nova i més íntima, la victòria de la fantasia i delsentiment sobre la raó i la conquesta d’un pla superior de vida racional, el sentiment de la vida com a esdevenidor i la religiositat estàtica, en la qual tot esdevenir conflueix indistintament en la unitatde l’ésser diví, l’orientació historicista i l’idealisme místic i estètic, el retorn al catolicisme i la dissolució de la fe en una religió aconfessional, el retorn a l’edat mitjana i la recerca demodernitat, el rebuig total de la preceptiva literària clàssica i l’afirmació de la llibertat de creació poètica i l’especulació vers una nova filosofia i una nova mística, la vinculació de laliteratura amb la vida i la fuga vers uns mons d’imaginació fantàstics i llunyans. Tota aquesta suma de contrarietats fa que elRomanticisme, transformat en una categoria de l’esperit, perdi els seus conJa ala fi del s. XVIII hi hagué als Països Catalans un corrent clarament preromàntic, sentimental i influït per un cert rousseaunisme, que es manifestà, per exemple, en les edicions d’obres com El nuevoRobinson de Campe (publicada a Barcelona el 1800, consta ja com una quarta edició), o les molt nombroses de Chateaubriand (especialment a València; Atala fou publicada ja el 1803 i reeditada el 1813 iel 1823; Vida del joven René , 1813, 1817, etc. ); proliferaren també les edicions d’obres secundàries, tanmateix molt significatives, com poden ésser Amelia o los desgraciados efectos de la...