romanticismo

El ritual d'aparellament és el costum d'un culte d'ajuntar dos individus de diferent sexe per arribar a reproduir-se. Aquest esdeveniment el trobem molt present en el regne animal, però també formava part de les antigues cultures de la civilització, i sovint s'ha pogut comprovar que no només es feia servir el ritual d'aparellament per reproduir-se, sinó que també servia per fer una ofrena aalguna de les seves divinitats.

Els rituals eren molt comuns en les antigues civilitzacions i religions, que oferien el seu culte a les diferents divinitats. La majoria de religions i costums giraven al voltant de la naturalesa, les estacions de l'any, l'agricultura i tot allò que tenia relació amb els elements de la terra, el cel i l'aigua. Degut a aquest fet les divinitats tenien a veure ambalgun fenomen natural. A més, es relacionava a la dona amb la terra i la fertilitat i a l'home amb el cel, els negocis i els treballs on es requeria més esforç físic. Per aquest motiu, la majoria de divinitats femenines tenien relació amb la terra, com Àrtemis que era la deessa de la caça i de la lluna o Demèter deessa de l'agricultura, i les divinitats masculines tenien més relació amb el cel o elsnegocis com Apol·lo déu del Sol o Hefest déu de la metal·lúrgia.

En molts dels casos, aquests rituals es duien a terme a través de cerimònies en temples sagrats dels déus i deesses, i en el cas dels animals es duen a terme en la seva època de zel o de reproducció. Per exemple, els pingüins realitzen el seu ritu a partir del mes de març. Quan es van introduir les religions monoteistes en lanostra civilització, els ritus d'aparellament van quedar apartats, deixant pas a la cerimònia del matrimoni.



Els mamífers (Mammalia) són una classe de vertebrats que es caracteritzen principalment pel seu pelatge i el fet que alimenten les cries amb llet secretada per glàndules mamàries. N'hi ha unes 5.500 espècies a tot el món, que es distribueixen en tres infraclasses: els prototeris(Prototheria), que es caracteritzen per pondre ous, els metateris (Metatheria) i els euteris (Eutheria), que inclouen els humans.[1] La seva mida va des del diminut ratpenat de nas porcí (30–40 mm i 2 g) fins a l'enorme balena blava (33 m i 181 tones).

A part de les cinc espècies de monotremes, tots els mamífers donen a llum cries vives en lloc de pondre ous. La majoria tenen dents especialitzades. Elgrup més gran de mamífers, els euteris, desenvolupen una placenta durant la gestació.[2] El cervell dels mamífers regula un sistema endotèrmic i un aparell circulatori que inclou un cor amb quatre cambres.[2] Les mames són una altra característica important dels mamífers i es troben a l'origen del seu nom científic, que deriva del llatí mamma.

Filogenèticament, el clade Mammalia es defineix coma tots els descendents de l'avantpassat comú més recent dels monotremes (equidnes i ornitorincs) i els teris (marsupials i placentaris).[3] Això significa que alguns grups de «mamífers» extints no són membres del grup corona Mammalia, tot i que la majoria d'ells presenten totes les característiques típiques d'aquest grup. Sovint se'ls classifica dins el clade sense rang dels mamaliaformes.

Elllinatge mamiferoide divergí del llinatge sauròpsid a finals del període Carbonífer. Els sauròpsids acabaren evolucionant en els rèptils i ocells d'avui en dia, mentre que la branca sinàpsida acabà conduint als mamífers. Els primers mamífers autèntics aparegueren al període Triàsic,[4] mentre que els ordres moderns aparegueren durant el Cretaci i el Paleogen.



Els ocells o aucells,[1]moixons[2] o pardals[3] (o encara literàriament aus), són una classe de vertebrats bípedes, endoterms (de sang calenta) que ponen ous. N'existeixen unes 10.000 espècies vivents, cosa que en fa el grup més divers de tetràpodes. Viuen en ecosistemes d'arreu del món de l'Àrtic a l'Antàrtic. La mida dels ocells varia des dels 5 cm del colibrí de Helen fins als 2,7 metres de l'estruç. El registre fòssil...