Romeo i julieta

ROMEO
I
JULIETA
De William Shakespeare










PERSONATGES

Julieta
Romeo
Príncep
Princesa
Sr. Capulet
Sra. Capulet
Sr. Montesco
Sra. Montesco
Frare Llorenç
Frare Joan
Jutge
Criada
Apotecari
Dida
Bimba
Mercutio
Tisbe
Paris
Samsó
Oria
Bel
Iria
Janis
Mica
Leia
Càssia
Abraham
Muriel
Cúria
Lua
Zoe
Suzo
Nalia
Núvol
Leandre



PRÒLEGPeriodista.- En la bonica Verona, on passa aquesta història, dos famílies d’igual noblesa, arrastrades per antics odis, s’entregaran a noves turbulències, on la sang correrà per les mans dels nostres ciutadans....
Música. Van entrant poc a poc tots els actors i actrius i es col•loquen per l’escena.
COR.- A la bella Verona, on situem l’escena,
dos llinatges, semblants en dignitat,
reprenenper vells greuges lluites noves,
i s’ensagnen les mans dels ciutadans.
Dels fatals cossos dels dos enemics,
prenen vida uns amants de mala estrella.
El seu destí desventurat sepulta,
amb la pròpia mort, l’odi dels pares.
El seu amor, senyalat per la mort,
i elvell furor patern (al qual només
la dissort dels seus fills pot posar fi)
componen l’argument de la nostra obra.
Si ens escolteu atents, allà on hi hagi defectes
el nostre esforç procurarà de reparar-los.

Música. Mirades desafiants entre les dues famílies.
S’apropen s’insulten, però no es toquen. Apareix la policia i els fa fora.
ACTE I
Escena 1Entren els amics de Julieta.
Samsó.- Paraula, Gregori, que no em deixaré dir cap fàstic.
Oria.- No, perquè aleshores series fastigós.
Ninetta.- Vol dir que si ens fastiguegen, desenfundarem les armes.
Bel.- Mira, val més que t’allunyis del fàstic mentre visquis.
Samsó.- Ja sabeu que pego fort quan em provoquen.
Iria.- Però no et sents provocat prou de pressa per pegar.
Samsó.- Un gos de lacasa dels Mostesco ja em provoca.
Janis.- Sentir-se provocat vol dir bellugar-se, i ser valent vol dir ser ferm. Així doncs, a la que et sentis provocat arrencaràs a córrer.
Samsó.- Un gos d’aquesta casa ja serà prou per provoca’m. Arrambaré a la paret qualsevol home o dona dels Mostesco.
Mica.- Això demostra fins a quin punt ets covard i feble, perquè el més feble s’arrambla a la paret.Leia.- Les baralles són entre homes: els nostres amos, i nosaltres, els seus criats.
Samsó.- És igual. Em mostraré com un tirà: després d’haver lluitat amb els homes, seré refinat amb les dones ( fa el gest de degollar-les).
Càssia.- Sort que no ets un tros de peix perquè aleshores series un lluç. Apa, treu l’instrument perquè veig que s’acosten alguns Montescos.
Entren els Capulets.
Samsó.- Jatinc fora l’instrument; vosaltres els provoqueu que jo us faré costat.
Oria.- Com? Amagant-t’he darrera nostre?
Samsó.- No tingueu por de mi.
Ninetta.- Però si ets tu el que te por, redéu!
Bel.- Fem que la llei estigui a favor nostre. Què comencin ells!!
Iria.- Quan passin pel meu costat arrufaré les celles i que s’ho agafin com vulguin.
Janis.- No gosaran fer res. Jo em mossegaré el dit alsseus nassos i, si, s’aguanten quedaran com uns porcs (ho fa)
Abraham.- Eh! Va per nosaltres això que esteu fent?
Janis.- Me’l mossego, senyor.
Abraham.- Però, va per nosaltres, o no?
Janis.- (a part) Estarà a favor nostre la llei si dic que si?
Oria.- No.
Janis.- No senyor, no me’l mossego per vosaltres...però me’l mossego.
Oria.- Busqueu brega?
Muriel.- Brega? No, senyor.
Mica.- Doncs sien volguéssiu aquí ens teniu. Servim un amo tan bo com vosaltres.
Cúria.- Però no millor.
Leia.- Però qui us penseu que sou?
Càssia.- Els reis de les rates?
Lua.- Nosaltres mengem caviar.
Zoe.- En canvi vosaltres bledes.
Suzo.- Uhhhhh???? Bledes. Això! Són unes bones bledes...
Nalia.- I en femení. Bledes!!!!
Entra Bimba.
Ninette.- Digués bledes ara que entra el parent de l’amo.
Tots.-...