Rosa leveroni

ROSA LEVERONI :
BIOGRAFIA EN GENERAL
Rosa Leveroni i Valls (Barcelona, 1910 - Cadaqués, 1985) fou una poetessa catalana. Poèticament és deixebla de Carles Riba, i fou una de les fundadores de la revista Ariel. A més de la poesia conreà l'assaig i la crítica literària sobre Ausiàs March. Els poemes de Rosa Leveroni són senzills i tracten bàsicament els temes de l'amor i la mort.
Hi ha un premial seu nom: el Premi de poesia "Cadaqués a Rosa Leveroni".
Es titulà com a bibliotecària a l'Escola de Bibliotecàries de Barcelona, on va tenir com a professors Carles Riba, Pere Bohigas, Rafael Campanals, Lluís Nicolau d'Olwer, Marçal Olivar, Joan Petit o Ferran Soldevila, i es llicencià en filosofia i lletres i a la Universitat de Barcelona. Carles Riba li va prologar el seu primerllibre, Epigrames i cançons (1938).
Rosa Leveroni pertany a la generació de Mercè Rodoreda, Pere Calders o Salvador Espriu, escriptors que van viure la Guerra Civil quan començaven a publicar llibres madurs. Durant la postguerra, Rosa Leveroni va dedicar-se a la resistència cultural, al costat de Carles Riba. Va guanyar els Jocs Florals de la llengua catalana de Londres (1947) i París (1948). Fins l'any 1951no publicà el segon llibre,Presència i record.
El 1982 va rebre la Creu de Sant Jordi i ha estat un dels primers membres i sòcia d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC).
El 1948 el seu pare li havia comprat una barraca de pescadors a Portlligat (com a regal substitutiu de la dot matrimonial),[1] lloc que esdevindria la "cambra pròpia" de Leveroni fins a la seva mort.Rosa Leveroni i Valls neix a Barcelona l'1 d'abril del 1910 en el si d'una família de la mitjana burgesia. El seu pare, descendent d'una família d'armadors de vaixells de Gènova, fa de gerent d'un magatzem de metalls, i la seva mare, de mestra. Fa els primers estudis al col·legi Príncep d'Astúries i, posteriorment, fins als dotze anys, a les Dames Negres del passeig de Gràcia. 

Als quinze anyspublica els seus primers versos a la revista Patufet, i comença a tenir clara la seva vocació literària. Tot i que el seu pare la pressiona perquè es dediqui al negoci familiar, als dinou anys, coincidint amb la caiguda de la dictadura de Primo de Rivera, entra a l'Escola de Bibliotecàries, que aleshores dirigeix Jordi Rubió. Aquesta institució, fundada per Eugeni d'Ors, té com a professors algunsdels intel·lectuals catalans més brillants del moment (Carles Riba, Ferran Soldevila, Nicolau d'Olwer, Rafael de Campalans). L'estada a l'Escola de Bibliotecàries i, en especial, la coneixença de Carles Riba, és cabdal en la formació intel·lectual i personal de Leveroni. 

L'any 1933 rep una beca per anar a Madrid a fer una tesina sobre literatura infantil. En tornar, entra a treballar a labiblioteca de la Universitat Autònoma de Barcelona. Durant la guerra civil fa dos cursos de la carrera de Filosofia i Lletres. L'any 1937 és finalista al premi Joaquim Folguera amb el llibre Epigrames i cançons, que publica l'any 1938, prologat per Carles Riba. La influència ribiana i, en general, de tota la generació postsimbolista és molt present en aquest volum. Els temes que hi apareixen seran elsque es repetiran durant tota la seva obra: la tristesa, la desolació amorosa, la melangia..., sentiments continguts i objectivats gràcies a la disciplina del vers. 

El 1939, després de la Guerra Civil, la depuració de funcionaris de la Generalitat fa que perdi la feina com a bibliotecària de la Universitat Autònoma. Durant la dècada dels quaranta, Leveroni dedica tota la seva energia a laresistència cultural catalana enfront de la repressió franquista, i es converteix en l'ànima del grup intel·lectual que Carles Riba forma al seu voltant. És ella qui distribueix clandestinament les Elegies de Bierville de Riba, qui actua de contacte entre els intel·lectuals catalans de l'interior i els de l'exili, i és una de les primeres col·laboradores de la revista Poesia (fundada el 1940) i de...