Rosa Parks

Un personatge fonamental i que potser no és molt conegut en el racisme afroamericà fou Rosa Parks, on el seu paper comença amb el simple gest de negar-se a cedir un seient a una persona blanca a un autobús. Immediatament, fou arrestada i multada per alterar l’ordenança de la ciutat. A partir d’aquí es començà a convertir un personatge d’inspiració per a molts afroamericans que aspiraven a lallibertat dels seus drets.
Parks fou nascuda a Alabama, concretament a Rosa Louise McCauley, Tuskegee. Als dos anys, es trasllada a la granja dels seus avis amb la seva mare i el seu germà menor. Quan tenia 11 anys es matriculà a l’escola Industrial de Montgomery per a noies, una escola fundada per noies lliberals del Nord. Més tard, però, va haver de deixar els estudis per a cuidar la seva àvia.Rosa Parks va viure la segregació racial molt properament i es va adonar de la situació de discriminació en la que vivia. Va viure inclús una marxa del Ku Kux Klan més enllà de casa seva on el seu pare es quedà fora amb una escopeta. Les lleis Jim Crow no estaven al seu favor i afegint la filosofia de tot el que pensava, decidí que per part seva no havia de continuar tot el que estava vivint. Ja quemirava el que estava vivint amb melancolia pel fet de que va percebre dos móns dins d’un mateix territori: un món i unes lleis i privilegis per a blancs i un altre però menys privilegiat pels negres. El fet de que els nens blancs podien anar amb autobús i en canvi, els nens negres havien d’anar caminant, va ser un fet que Parks va veure que era “ una manera de viure”. Segons ella, aquestadiferència de privilegis en aquest transport públic va ser un dels elements que la va fer adonar de la realitat on vivia.
En l’última etapa de la seva adolescència va conèixer a Raymond Parks, home que al cap d’un temps es casaria i que era un activista afroamericà formava part de l’Associació Nacional per al Progrés de la Gent de Color (NAACP); una organització que lluitava de manera pacífica pelsdrets de les persones de raça negra i fer que aquestes tinguessin una vida millor.
Rosa Parks va assabentar-se que podia assistir a les reunions i al participar-hi va conèixer a E.D Nixon, un obrer revolucionari.
El caràcter lluitador de Parks no va acabar aquí, va voler anar cada cop més endavant. Cada vegada hi havia més moviment i va participar en vàries trobades d’activistes, tant blancs comnegres on estaven compromesos a superar la segregació i a part també es parlaven estratègies pacífiques per resistir els atacs cap als negres.
“Des de sempre he sigut una gran creient amb Déu, sabia que Ell estava amb mi y només Ell podria ajudar-me a superar el següent pas”. –Rosa Parks
Quan tornà a Montgomery començà a treballar de modista. El 1 de Desembre del 1955 va tenir lloc el fet més famósque va marcar la biografia de Rosa Parks i també marcà el principi del que seria un canvi que es prolongaria durant dècades després. Com potser ja sabeu, la discriminació, el racisme i la segregació racial eren conceptes molt radicals i que estaven totalment a favor dels blancs en aquells anys. Quan ella va col·locar-se a la zona on la gent negra tenia prohibida estar-hi, el conductor va posar-seviolent amb ella dient-li que aniria directament a les autoritats com no anés a la zona que tenia assignada per ser de la raça que era. Unes parades més endavant, un home blanc exigeix a Parks que li cedís el seient on ella estava ja que sinó hauria d’estar plantat o en una altra zona que no li agradava. En aquell precís moment, la gent que es trobava a la seva zona corresponent van anarbaixant discretament per evitar que el conflicte d’aquell instant els perjudiqués.
Ella continua amb la mirada intacta i seguint els passos d’una resistència totalment pacífica i amb seguretat en ella mateixa.
Estava cansada, però no físicament, sinó cansada de cedir sempre a favor dels blancs i que els de la raça de Rosa Parks havien de sortir perdent. En cap moment, Rosa Parks declarà que fos...