rosergs

VIDA

Roser Tugas costa. Va néixer el 18 de Juliol de l’any 1937, a les nou del matí,

a Badalona. Té(va tenir) un germà, i podria haver tingut una germana gran,

però aquesta va morir dues hores després d’haver nascut. La germana va

néixer a casa seva, no a un hospital, i quan va sortir de dins la seva mare la

van estirar com van poder, però la cosa no va anar bé i van trencar-liels ossos

de les articulacions, i , si fos poc, pesava sis quilograms mentre que la mare

sempre havia pesat ,menys de cinquanta quilograms.(no s’entén)

El seu únic i actual marit des de fa cinquanta anys, Orestes Gálvez, amb qui va

tenir quatre fills, tres noies i un noi, punt la Mireia, la més gran, la Iona, ja que

es va canviar el nom, era la més petita de les noies i sempres’ha considerat la

rebel dels quatre fills. La Elisabet, més gran, es trencava les banyes estudiant

i al final, va aconseguir un objectiu semblant al que buscava. La Roser, la

més gran dels quatre germans, i l’Orestes, l’únic nen i el més petit, va viure

l’adolescència treballant i des de llavors, no ha parat. Repassa aquest paràgraf,

no queda clar qui és el gran i qui és elpetit.

Sobre l’idioma, a casa la Roser sempre s’havia parlat en Català (en minúscula)

però l’Orestes era espanyol, això que amb ell es parlava en Castella. Podies

parlar-li en català perfectament però et responia en castellà.

Infància. És simple. Normalment la infantesa és igual per a tothom, així doncs,

quan diu que la seva infantesa va ser feliç, quan ho resumeix amb aquestaparaula, no sobta, però en vols saber més.

Vivia a Badalona. Casa seva era davant d’una carretera on hi havia una fabrica

de reparació d’automòbils anomenada el Cristall. Allà treballava la seva mare.

A casa eren ella, els seus pares i més endavant el seu germà que encarà no

havia nascut, i es diria Jordi.

La casa, no era gran cosa. Consistia en un portal amb una entrada, unpassadís que duia al menjador, que comunicava amb la cuina i les dues

habitacions, dels seus pares, i la seva que hauria de compartir amb en Jordi.

Eren habitacions petites i simples, pintades de colors blancs i cremosos.

Hi havia també un petit pati anomenat badiu, on hi havia un galliner i uns conills

amb els que la Roser jugava com si fossin nines. Es dutxaven amb cubellsd’aigua calenta i hi havia només un lavabo al pati que consistia en una mena

de calaix de fusta amb un forat. Quan la Roser era petita, la seva mare la solia

deixar-la sota la pica amb el bressol mentre ella feia les feines de casa.

Sobre els estudis, va començar a l’escola amb tres anys, i durant tot un any va

estar a una escola de monges d’on només recorda a una mare superior que esdeia sort Montserrat.

Després, l’any següent, va anar a un col·legi particular, fundat per la Teresa

Sarriera als vint-i-dos anys, de la qual recorda el seu rostre, i la va acompanyar

fins als 14 anys.

En aquells temps en català estava prohibit(què?), tot era en castellà. No

recorda les assignatures que feien aleshores, cultura general, matemàtiques,

gramàtica.. reconeixque estudiava cinc minuts abans d’entrar a classe i solia

suspendre. Mai l’hi havia agradat estudiar i quan ho va voler fer no va poder

per motius econòmics. A més a més, la seva mare es va quedar embarassada

quan ella tenia catorze anys i va deixar els estudis per ajudar-la amb les feines

de casa.

Li agradava jugar a cuinetes amb una cuina que li havien fet amb fusta els seuspares. Tenia una nina que agafava de la mà i caminava. Tenia baldufes però

aquestes ultimes.. no li acabaven de fer el pes.

No solia sortir al carrer, els veïns i els seus amics anaven normalment a casa

seva a jugar. Tenia dues amigues de la mateixa calçada i quan sortien de

l’escola quedaven per jugar, però això si, a casa de la Roser.

Les festes de Nadal, festes majors,...