Rosselló Porcel

DOS POEMES SUGGERITS PEL RECTOR DE VALLFOGONA
Jaume Vidal i Alcover

'escaienca del IV centenari del naixement
Garcia, rector que fou
de Francesc Vicen~
de la parrbquia de Vallfogona de Riucorb, que hem acordat commemorar I'any 1982,
tot i que la precisió exacta de la data sigui encara
tema de discussió -la seguretat cau dins un espai
de tres o quatre anys: del 1579 al 1582-, m'hasuggerit el comentari de dos poemes -que admir
particularment per les raons que expbs al llarg de
la meva glossa i per unes altres que no fan al casescrits a I'ombra del cBlebre rector: I'un, inspirat
directament per la seva obra; I'altre, sorgit del seu
anecdotari. El primer, e l de Rosselló-Pbrcel, veig
que el recull e l doctor Josep Martí i Morera en la
nova edició de I'obra del seu oncle avimossen Ramon Corbella, El rector de Vallfogona i els seus
escrits, 5a edició revisada (Barcelona 1976), on,
en apBndix, sota la rúbrica Poesia d'afinitat, publica una molt graciosa i ben composta Carta al
rector de Vallfogona en dBcimes, de mossen Climent Forner; el sonet que comentam de Rosse-

116-Pbrcel; i un sonet de Joan ArÚs, acompanyat
d'un comentari sobre el sonet a Catalunya i I'Úsque en feia Vicenc Garcia. Desconeix, perb, I'obra
de Joan Argenté. Amb aquest assaig de comentari de text, alhora que intent fer veure la deu de poesia que brolla dels poemes comentats, em plau
de contribuir al record i homenatge que Catalunya,
o la literatura catalana, tributa al qui en va esser
un fidel i constant cultivador, tot acompanyant-se
de poesia a les netes soledats sagarrenques.1.A Bartomeu Rosselló-Pbrcel, en un moment
determinat de la seva vida de poeta, per6 no, sens
li va abellir gongorejar,
dubte, el 1927 mateix
com feien els poetes castellans de I'Bpoca, a ciBncia i consciBncia i amb la neta intenció reivindicadora que ja coneixem, pels nombrosos comentaris que se n'han fet, i que, altres coses a part, dicta
a Alberti una reeixida parifrasi de lesSoledades i

',

(1) El sonet que comentarem és datat "maig 1935" i a Barcelona. El 27, Rosselló, nascut el 1913, tenia catorze anys i devia estudiar el batxiller; no crec que el seu estimat mestre Gabriel Alomar, tantes vegades retret pel que fa a la fonnaciÓ literiria del seu deixeble poeta, estigués gaire al corrent de la poesia castellana de I'hora: era un classicitzant, un
parnasii amb ideesrevolucionaries, i Góngora no li devia interessar gaire. Perb, en canvi, a Rosselló, tan sensual en la
temitica i en I'aplicació del llenguatge, li havia d'agradar, i potser als catorze anys ja havia llegit I'obra
-aun a pesar de las tinieblas bella,
aun a pesar de las estrellas clara-

(Soledad primera, 7 1 i 72)
del gran poeta cordovis.

( 2 ) Soledad tercera (Parlifrasis incompleta). Alrecull Cal y canto. "Revista de Occidente", Madrid 1929. GÓngora només
va escriure dues Soledades de les quatre que, segons sembla, havien &integrar el poema.

a Gerardo Diego aquella extraordiniria imitació
del Polifemo que é la Fabula de Equis y Zeda 3 ,
s
paradigma, al meu entendre, d'aquell surrealisme
intencionat i conscient, que és la marca i el dominant del brillant grup po6tic. Per6el gongorisme
de Rosselló-Pbrcel no parteix directament de Góngora -i no cal dir que hi hauria pogut partir sense
mica d'esforc ni gaire estudi suplementari-, sinó
que el treu del poeta catali que gongorejava i era
sol a alegrar amb aquestes cultes filigranes la nostra eixuta llengua, segons ens diu ell mateix:

¿No diu 10 senyor Heredia
que gongorejo i so sol
10 qui nostra 'eixutallenguala destrempo ab aiguarros?
El gongorisme del Rector de Vallfogona -potser no cal dir-ho- no era gaire ric ni especialment
brillant ni abastava gran alcada; més tost es valia dels
jocs de paraules, sobreentesos, rapides síntesis d'expressió, recursos tots propis de I'anomenat conceptisme, a I'hora de compondre les seves ironies, humors i sitires, que és el que fa el gruix més doble
de la...