Rossellonès I Alguerès

ALGUERÈS
L'alguerès o alguerés és la variant del català que es parla a la ciutat de l'Alguer, al nord-oest de l'illa de Sardenya. Ha estat reconegut com a llengua minoritària per la República italiana i per la Regió Autònoma de Sardenya.
L'alguerès pertany al grup de dialectes catalans orientals i té força influències de l'italià, el sard i el castellà. També és freqüent trobar arcaismes,conseqüència del seu aïllament en el contínuum lingüístic català.
Fonetica i fonologia
* Com la major part del català oriental, neutralitza les "o" i "u" àtones en [u]: "portal">"pultal", "lo">"lu", "los">"lus", "dolor">"duró";
* Com tot el català oriental, neutralitza les "e" i "a" àtones, però ho fa en [a] en comptes de [ə]: "persona">"palzona", "estar">"astà","alguerès">"algarés";
* Preserva /v/ com a fonema diferenciat de /b/, com a les Illes Balears i part del País Valencià.
* La r final emmudeix com en la major part de català oriental: "anar">"anà", "saber">"sabé", "fugir">"fugí", "L'Alguer">"L'Alghé", "volar">"vurà";
* Rotacisme (influència sarda). Mutació de /d/ i /l/ intervocàliques a [r]: "escola">"ascòra", 'Barceloneta'(petita Barcelona): estàndard[bərsəluˈnɛtə], alguerès [balsaruˈnɛta], 'vila' i 'vida' són homòfons en alguerès ['vira], "cada">"cara", "bleda">"brera", "roda">"rora", "codony">"corom". També de /l/ a [r] en grups oclusiva+liquida: "blanc">"branc", "plana">"prana", "clau">"crau", "volar">"vurà", "plaça">"praça", "ungla">"ungra", "plena">"prena",
* Mutacióde /r/ final de síl·laba a lateral [l] (influència sarda): "port">"polt", "sard">"saldu", "persona">"palsona", "corda">"colda", "portal">"pultal", "Sardenya">"Saldenya", "parlar">"pal·là" (aquest darrer com en balear). El possible grup consonàntic resultant [l]+consonant encara se simplifica més fins a [l]; e.g. 'forn' : estàndard [ˈforn], alguerès[ˈfol].
* Despalatalització deconsonants laterals i nasals a final de síl·laba (influència sarda): lateral /ɬ/ a [l], nasal /ɲ/ a [n]; e.g 'any': estàndard [ˈaɲ], alguerès [ˈan], "any">"an", "fill">"fil", "vell">"vel", "cavall">"caval" (per algunes paraules és arcaisme, per la majoria és un fenomen encara en evolució augmentat per la influència de l'italià. Els vells encara conserv(av)en palatals dient paraules com'cavall').
* El·lisió de e i a àtones inicials després de la preposició de: "d'anar">"de ná"; "d'escola">"de scòra";
* Mutació a [i] d'algunes e àtones en contacte amb palatals o seguides de /i/ tònica, com en altres dialectes: "estiu">"istiu", "vestir">"vistì", "llegir">"lligì" (cosa que passa almenys en tot el català oriental) ;

Morfologia i sintaxi
* Formes medievals del'article determinat: lo/los (pron. lu/lus) i la/les (pron. la/las) en comptes de el/els, la/les.
* El passat perfet simple ha estat substituït pel perfet indefinit (el present perfet format amb 'haver' + participi), per influència del sard.
* El passat imperfet conserva la -V- etimològica en totes les conjugacions: 1a -ava, 2a -iva, 3a -iva (em comptes de les formes modernes que nomésconserven la -V- a la 1a conjugació: 1a -ava, 2a -ia, 3a -ia ) (aquesta característica arcaica la comparteix el Ribagorçà).

Lèxic
* Arcaismes: "servici" per "servei", "almanco" per "almenys", "espada" per "espasa", "lletra" per "carta"
* Paraules manllevades o amb calcs del sard ("eba" per "egua", "cavidani" per "setembre" (sard 'cabidànne'); del castellà (potser : "iglésia" per"església"); i sobretot de l'italià ("llumera" per "llum", "fortuna" per "sort", "fatxa" per "cara", "campsant" per "cementiri").

ROSSELLONÈS
El català septentrional (sovint anomenat de manera massa generalista rossellonès) és un dialecte constitutiu del català enquadrat dintre del bloc oriental de la llengua i parlat en la Catalunya Nord. L'empremta d'aqueix dialecte s'estén cap a dins de...