rotula

Els nexes femororetulians
La cara posterior de la rotula esta rodejada d’un cartílag molt gruixut (4 – 5 mm) sobretot a la altura de la cresta mitja: és el cartilag més espès de tot l’organisme.Això s’explica per les pressions de 300kg que s’exerciten durant la contracció del quàdriceps sobre el genoll flexionat, per exemple al baixar excales.
En els dos costats de la careta mitja existeixendos caretes concavas en ambdós sentits.
La careta externa, en contacte amb la superfície eterna abombada de la troclea.
La careta interna, en contacte amb la supercicia abombada interna. Aquesta essubdivideix en una cresta obliqua poc prominent, en una careta principal i una careta accessòria ¡, situada en l’angle superointern i que s’articula amb la part interna de la escotadura intercondiliaen la flexió màxima.
Durant el seu desplaçament vertical quan es realitza una flexió , la ròtula contacte amb la tròclea per la part inferior en màxima extensió, en la seva part mitja en 30º i perla part superior i la careta superoexterna en màxima flexió. Observant la topografia de les lesions cartilaginoses, es possible conèixer l’angle crític de flexió apuntant l’angle de flexió dolorosaper prevenir les possibles lesions.
Desplaçaments de la ròtula sobre el fèmur:
L’aparell extensor del genoll llisca sobre l’extremitat inferior del fèmur com si fos una corda en una politja. Latroclea femoral i la escotadura intercondilia formen de fet un canal vertical profund, on en el seu fons llisca la ròtula. D’aquesta forma, la força del quàdriceps dirigida obliquament cap aamunt illeugerament cap a fora, es converteix en una força estrictament vertical.
De manera que el moviment normal de la ròtula sobre el fèmur durant la flexió es una translació vertical des de la fosa trocleardins l’escotadura intercondilia. Així el desplaçament de la ròtula equival al doble de la seva longitud (8cm), i el realitza girant sobre un eix transversal, de fet, en la seva cara posterior, dirigida...